Reus

Reus acumula tant amiant com 51 camps de futbol

Un informe del COATT identifica 362.000 metres quadrats de fibrociment a la ciutat, concentrat sobretot a la perifèria

Foto de la retirada del sostre d’uralita del Palau d’Esports de Reus, en una imatge del 2023. FOTO: CEDIDA

Publicado por

Creado:

Actualizado:

Reus concentra més de 362.000 metres quadrats d’amiant, segons un estudi del Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona (COATT). La major part es troba en cobertes de fibrociment d’antigues naus industrials i edificis agrícoles concentrades a la perifèria urbana, especialment al sud-oest i est del municipi.

En total, el COATT ha identificat 1.273 cobertes amb presència d’amiant a partir d’una anàlisi tècnica amb drons. Aquesta superfície equival a 51 camps de futbol i situa Reus com la quarta ciutat de Catalunya amb més presència d’aquest material pendent de retirar, només per darrere de Barcelona, Lleida i Sabadell. Ramón Rebollo, tècnic del Col·legi, apunta que l’amiant també està present en dipòsits, baixants, portes o fins i tot escalfadors.

L’avantprojecte de Llei per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya, impulsat per la Generalitat, preveu sancions per als propietaris dels immobles que no n’executin la retirada, un cop la norma entri en vigor. Rebollo calcula que a finals d’estiu podria ser aprovat, «tot i que encara caldran entre un i dos anys perquè estigui completament establert».

Presència elevada a la perifèria

L’estudi del COATT revela una concentració de fibrociment a la perifèria urbana i a les antigues zones industrials de Reus. La superfície més afectada correspon al districte 8, que correspon a la zona sud-oest i inclou àrees com el Polígon AgroReus o Mas Abelló. Hi ha identificats més de 139.000 metres quadrats de cobertes amb amiant, distribuïts en 403 elements. El segueix el districte 10 (107.000 m²), a la zona est, i que engloba zones de tradició industrial com el polígon de Dyna, Bescós o Nirsa.

En tercer lloc hi ha el districte 9, situat al nord del nucli urbà, amb 40.000 m² registrats. A la zona més cèntrica de la ciutat –districte 1–, la finca de l’antiga Pich Aguilera, situada a l’avinguda President Lluís Companys, és la que conté més superfície de coberta feta de fibrociment.

L’amiant, un risc invisible

L’amiant és un mineral fibrós amb alta resistència al foc i un cost assequible. Això en va propiciar l’ús massiu a la construcció i la indústria entre els anys 1960 i 2000. L’any 2002, però, se’n va prohibir la comercialització en constatar que la inhalació de fibres pot provocar malalties com asbestosi, mesotelioma o càncer, especialment durant la seva manipulació o degradació.

No és un risc de salut pública

Per tant, quin és el grau de perillositat de l’exposició de la ciutadania a l’amiant? El doctor en Ciències Químiques per la URV, Francesc Medina, subratlla que «no suposa un risc imminent per a la població». Tot i això, adverteix que «el ciment que conté l’amiant es degrada i allibera fibres microscòpiques, indestructibles, que poden quedar sospeses a l’aire i ser inhalades sense que la persona se n’adoni».

Tot i ser limitada, aquesta exposició ambiental pot ser potencialment perillosa per als col·lectius més vulnerables, com la gent gran, la canalla o les dones. «Per això la seva retirada és considerada imprescindible per la Generalitat», detalla Medina.

La gestió d’aquest material, que només pot ser retirat per empreses autoritzades, és un dels punts crítics. «El que s’hauria de fer és retirar i destruir aquest material. Ara l’única solució és enviar-lo a l’abocador. Però si no es destrueix, es continua degradant i les fibres se segueixen alliberant», explica. Medina, investigador de nous mètodes de destrucció química i tèrmica, defensa que la solució hauria de passar per alternatives més eficients i sostenibles.

Actualment, Atlas Gestión Medioambiental, situat a Castellolí, és l’únic abocador autoritzat a Catalunya per gestionar aquest tipus de residu. Està pendent d’una ampliació per part de la Generalitat, ja que ara mateix no podria assumir el milió de tones d’amiant que encara resta pendent de ser retirat, segons l’últim informe del Govern.

Una ampliació «insuficient»

Tanmateix, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) adverteix que el dipòsit de residus de Castellolí «no tindria capacitat per gestionar la totalitat dels residus d’amiant que es generaran a Catalunya pel seu total desamiantat» i caldria preveure pròximes ampliacions.

A més, l’ARC subratlla que actualment «no hi ha cap coll d’ampolla» a la planta de residus i que el fibrociment es gestiona amb seguretat, distribuint-se en cel·les específiques un cop els residus estan embolcallats en big-bags identificats.

Pel que fa a la partida de subvencions, enguany el pressupost s’ha esgotat en només dos mesos. Quan la llei entri en vigor, si es manté l’estructura prevista, el COATT apunta que l’Ajuntament de Reus, havent realitzat un cens dels immobles afectats, serà l’encarregat de notificar als propietaris i instar la retirada del material.

Només hi ha un abocador a Catalunya que pot gestionar els residus d’amiant (Castellolí)
L’antiga Pich Aguilera és la finca més cèntrica de Reus amb més superfície de fibrociment

Acumulació de fibrociment a Reus per districtes. Font: Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona (COATT)