Saurí: el do de trobar aigua

La capital del Priorat ha estat una més de les moltes víctimes de la sequera. Fa qüestió d’un any, van haver d’aplicar restriccions en el consum d’aigua per la falta d’aquest recurs. Ara, un any després, la pluja ha ajudat a recuperar-se. Però a Falset ja tenien la solució de feia temps: van trobar un pou d’aigua gràcies a un saurí. El Ramon Serres té 84 anys. Aviat és dit. Contacto amb ell a través de la seva fillola, la Natàlia. M’explica, abans de trobar-nos, que és «un home com els que ja no hi ha». Raó no n’hi falta.

En arribar al seu mas, a pocs minuts de Falset, ens asseiem a l’ombra d’un arbre. Jo amb ganes d’escoltar i ell amb moltes ganes d’explicar. Han convidat el Sergi, un veí del poble que està aprenent dels coneixements del Ramon.

«Un saurí és una persona que té aquesta gràcia per buscar aigües subterrànies. També pot buscar minerals, objectes perduts, persones desaparegudes...». El Ramon s’hi refereix com a «gràcia», però també s’hi fa servir la paraula «do», amb gran part de «mística».

Per a fer-ho, el Ramon utilitza un pèndol. També hi ha saurins que utilitzen varetes. Les eines són a preferència de cadascú, però el més important és la confiança en un mateix. La Natàlia m’ho remarca molt: «El 80% de les persones agafen el pèndol, segur que se’ls mou. Però han d’estar segurs del que fan».

A banda d’indicar en quin punt exacte hi ha aigua, també pot marcar a quina profunditat es troba. Una dada que ajuda a saber de quina magnitud s’hauria de fer el pou sota terra.

La teoria sobre paper és aquesta, però veure aquesta ‘bruixeria’ en directe s’escapa de tota explicació. De fet, no hi ha cap mena de base científica que doni suport a la pràctica. Ara bé, el Sergi ho deixa molt clar: «Els corrents d’aigua porten una càrrega d’energia molt alta. Nosaltres som energia, i el pèndol només fa de conductor d’aquesta». Potser això em fa entendre una mica més d’on surten les ballarugues que fa el pèndol en la recerca d’aigua.

Anys de pràctica

El Ramon va començar a practicar vora l’any 1970. Va conèixer gent del poble que ho sabia fer i va pensar que ell també ho aconseguiria. Però no va ser d’un dia per l’altre. «Vaig estar deu anys practicant», una dada davant la qual jo em sorprenc. «Oh, clar! El pou el paga l’altra persona, saps quant costa un pou? És una responsabilitat molt gran, la que tens com a saurí. Has d’estar molt segur del que fas», assegura tant el Ramon. El Sergi, el seu aprenent, ho corrobora.

Com s’aprèn? «A força de llegir i practicar», és la seva resposta. Pot semblar fàcil, llavors. Però si ho compares amb el temps que s’hi ha de dedicar, deixa de ser-ho. El Ramon va llegir dos llibres i de seguida es va posar a practicar sense parar. «En primer lloc, vaig anar en un lloc on saps que hi ha aigua. Llavors has de començar a entendre quins moviments fa el pèndol, què t’està volent dir. Entre el que llegeixes i les pràctiques que hi dediquis, ho acabaràs aprenent. Però no és d’un dia per l’altre, necessites hores i hores». De fet, el mateix Ramon critica que en època de sequera han sortit «saurins de sota les pedres». «Els interessos per trobar aigua han crescut molt, i hi havia molta gent que s’ha cregut expert en només veure que el pèndol tenia moviment», remarca el savi.

Com trobar el pou

Després de tenir el material, i haver practicat anys i panys, arriba el moment en el qual algú et demana ajuda per a trobar un pou en la seva finca.

Demano al Ramon que em digui, pas a pas, com es prepara. «És important no saber res del lloc on vas a buscar aigua, no et poden influenciar dien que creuen que hi ha aigua per alguna zona. Has d’estar completament net!», apunta el saurí. De la mateixa manera, el Sergi assegura que «no pots anar molt trist, molt cansat...». «Tampoc massa content! Si t’ha tocat la loteria, aquell dia no vagis a buscar aigua», fa broma el Ramon.

El Ramon es planta i m’explica que sempre cal delimitar un espai, del qual buscarà el punt més bo per a fer el pou. «Amb el pèndol, busco les venes d’aigua», aquells corrents que passen per sota terra. El Ramon em confessa que, quan s’apropa a alguna vena d’aigua, té una espècie de rampell al canell de la mà amb què sosté el pèndol. El do el guia.

Una vegada l’ha trobat, el pèndol comença a marcar un balanceig pronunciat, d’una banda a una altra. En el cas que estic presenciant, ho fa en diagonal. «Ara està marcant la direcció de l’aigua», em diu el Ramon, en veure la meva cara de sorpresa. «Per saber que és aigua, el pèndol es mou entre sis i set vegades, marcant les ‘harmòniques’». Tot seguit, el pèndol canvia el seu moviment: ara el balanceig és circular i fa cercles de més gran a més petit. Això li confirma que el que hi ha sota és aigua.

Una vegada ho ha certificat, és moment d’esbrinar a quina profunditat es troba. Per això, el Ramon segueix una tècnica amb monedes. El saurí aguanta el pèndol davant seu i amb l’altra mà a l’esquena demana que li posin monedes, un bon grapat al principi i després d’una en una, perquè així ell no sap quantes en porta. Mentre el pèndol es mou, es poden continuar afegint monedes. Quan el pèndol s’atura, senyal que ja n’hi ha prou. Es compten les monedes i cadascuna correspon a un metre de profunditat fins a arribar a l’aigua.

De nou, sóc testimoni d’aquesta prova. El pèndol es mou a les mans del Ramon, mentre que la seva fillola li col·loca monedes darrere. El mateix saurí li va dient: «Continua, posa’n més... L’última!», indica quan el pèndol ja es queda quiet. Comptem les monedes i en surten 25. Per tant, 25 metres fins arribar a l’aigua. «Això vol dir que, per a fer un pou, mínim se n’han de perforar 50, per a fer una mica de dipòsit», apunta el Ramon.

És fiable?

El Ramon em comenta que acumula més de 1.500 actuacions, és a dir, més de 1.500 vegades que ha dit «aquí hi ha aigua». D’aquestes, el saurí diu que no ha tingut més de 10 errors, «i no sé del tot si és culpa meva!», exclama. Com és això?

Els saurins, després de trobar el punt on hi ha aigua, col·loquen una estaca. És molt important que no es mogui, perquè fer el forat pocs centímetres més enllà pot condicionar trobar aigua o no trobar-la. «Si després de marcar el punt, passa algú amb una màquina i mou l’estaca sense voler, ja no és el punt que jo vaig dir i pot ser un problema», explica el Ramon. El seu aprenent afegeix que el saurí sempre demana que, si ha de passar molt temps fins que es fa el pou, l’avisin abans de fer-lo per assegurar-se que l’estaca està on ha de ser. Em recorden altra vegada que els pous son molt cars i que, abans de res, prefereixen assegurar-se.

Em pregunto que com pot ser que, per tan pocs centímetres, sigui decisiu per trobar aigua o no. El Ramon m’ho explica ràpid: «Ara, les màquines que fan pous foraden recte, no hi ha marge de maniobra. Les venes d’aigua passen per on passen. Pot venir de mil·límetres que no trobis aigua per haver-te desviat».

Futures generacions

El Ramon acumula 70 anys amb aquest do après. El Sergi ha estat el seu aprenent des de fa ja un temps. Diu que «ja està preparat», encara que el Sergi diu que li queda molt per aprendre. Li pregunto si hi ha més gent interessada en adquirir els coneixements. El saurí diu que sí, i que ell no té cap problema per ensenyar. «El problema és que s’ha de tenir molta paciència. Avui tenim pressa per tot, per aprendre, per tenir resultats... Hi ha un xiquet del poble que ja s’ha fet el pèndol, però encara li queden anys d’aprenentatge per davant».

M’acomiado del Ramon havent vist un do en funcionament, encara que aquest punt de «misticitat» és el que fa que, encara avui, faci preguntar-me: com pot ser?

1. Les monedes ajuden el saurí a saber a quants metres de profunditat hi ha aigua.

2. Els saurins no només poden trobar aigua: els testimonis (pots amb materials) els poden ajudar a trobar, per exemple, granit.

3. El pèndol és la principal eina d’un saurí, acompanyat del testimoni amb aigua. FOTO: Alba Mariné

1

2

3