Retroben el cartell programa de Santa Tecla del 1863
Estrenes. L’any 1863 es reubicaren les diades castelleres del dia 23 a la plaça de la Font i del 24 a la de les Cols. D’altra banda, aquell mateix any el pilar caminant canvià la diada de Santa Tecla per la Mercè
El cartell programa de Santa Tecla de 1863 ha augmentat la col·lecció de la Biblioteca Hemeroteca Municipal. És el més antic dels conservats. Si bé el contingut havia estat reproduït al Diario de Tarragona, el resseguim perquè fou una festa prou especial.
Com el programa apunta, l’edifici de l’Ajuntament a la plaça de la Font era nou: el «nuevo palacio de dicha Excma. corporación». Ara bé, per Santa Tecla de l’any anterior, el 1862, ja havia motivat el canvi de sortida i final del seguici, passant de la plaça de les Cols a la de la Font. Així es compleixen 160 anys de les tandes de lluïment tecleres a la plaça de la Font.
El 1863 aquesta nova ubicació determinà més canvis en la seqüència ritual en relació als castells. Les festes duraven del 22 al 24 de setembre. Al migdia, les obrien el repic general de campanes i el tres tocs de pregó des de la balconada municipal.
Danses del país
El seguici es denominava com «las vulgares y festivas danzas del país», sent anunciades les de «Pedro Negro, Embozados de Madrid, Sogra i Nora, Bastonets y alguna otra». La vigília sortia a les 15 h per realitzar les primeres actuacions a les residències dels governadors civil i militar, i de l’alcalde. A les 16.30 h, des de la plaça de la Font s’afegien els gegants «con los timbaleros, dulzainas y tamboriles, precedidos de los Negritos y de una comparsa de enanos, recientemente reformados en sus trajes». Es tracta del Magí de les timbales, grallers i timbalers. Els Negritos i els nanos precedien els gegants (els moros, de 1851). Els nanos no són els actuals de 1865, sinó un grup anterior que el 1862 havia estat denominat com «los enanos nuevos». El 1863 experimenten un canvi d’indumentària.
Aquesta cercavila de vigília recorria el curs de la processó del 23 per després continuar cap a la part baixa. També hi figuraven els pregoners municipals pregonant el programa. «Al anochecer volverán a recorrer las calles de la parte alta, provistas de antorchas encendidas, las danzas del país». Per tant, l’actuació dels balls del seguici era més llarga que ara, en estar configurada per dues parts, la de tarda i la de vespre.
A la nit s’encenien lluminàries a la plaça de la Font, entre l’edifici consistorial i la font d’aquest espai, amb la morfologia denominada veneciana, tipologia d’arc perpetuada fins a l’actualitat per artesans del sud d’Itàlia.
Pilars caminant
La diada de la patrona s’iniciava amb les matinades però hi participava el seguici. S’hi afegia: «la [cuadrilla] de los Valencianos, o colla, cuyos individuos levantarán torres en diferentes puntos». Aquesta sortida enllaçava amb l’Anada a Ofici. En aquesta, la nomenclatura de les actuals baixades de Misericòrdia i Pare Iglésias –popularment del Patriarca– eren «cuestas».
Acabat l’Ofici i la Tornada d’Ofici, és el primer cop que els castells s’aixequen a la plaça de la Font. El programa del 1862 encara feia constar que eren a la de la Verdura, avui de les Cols.
El Diario del 23 ho valorava: «Consideramos sitio más a propósito y de mejor lucimiento para las cuadrillas, el que se ha escogido este año, con preferencia a las escaleras de la catedral». Així, «las famosas torres o castillos... tuvieron lugar frente a la nueva y bajo todos conceptos magnífica fachada que da frente a la plaza de la Constitución o de la Fuente».
«Llegado que haya la misma corporación a la Casa Consistorial, se levantarán frente a este edificio hasta las dos de la tarde, los atrevidos castillos o torres de hombres, por la cuadrilla de Valls, llamada de los Valencianos». I es fixà una hora de finalització.
Per la Mercè, quan també sortia el seguici a matinades i al llarg del matí, hi ha un altre canvi casteller. Si el 1862 a les 12 h la «cuadrilla de Valencianos levantará varias torres en la plaza de Fernando VII» –actual dels Carros–, el 1863 des de les 7 h del matí el seguici i les «cuadrillas de Valencianos» recorren els carrers del port.
Com el pilar caminant del 23 no es pogué fer pel trasllat de l’espai d’actuació, el 24 «a las 12, la colla de torreros ejecutará las habilidades de su incumbencia en la plaza de la Verdura, subiendo y bajando con la última de las torres, llamada espadat, la escalinata que existe frente a la puerta principal de la Sta. Metropolitana Iglesia». El pilar caminant, realitzat el dia 23 almenys des de l’any 1841, es reubicà en la diada de la Mercè el 1863.