Viure el present sense pensar allò que ofereix el futur

D’Ucraïna a Blancafort. El municipi va arribar a acollir 18 persones quan va esclatar la Guerra d’Ucraïna. Ara en queden 6 que treballen, van a l’escola i són unes més

04 febrero 2023 21:24 | Actualizado a 05 febrero 2023 07:00

Ara, durant el febrer, farà un any. El 20 de febrer del 2022 començava la Guerra a Ucraïna, tot i que ja feia setmanes que l’ambient bèl·lic i les males relacions entre Ucraïna i Rússia eren evidents. Ràpidament, moltes persones no van dubtar, i es van posar a ajudar als ucraïnesos i les ucraïneses de diferents maneres: fent arribar aliments, roba, material o acollint aquelles persones que fugien del conflicte.

És així com la Natàlia i l’Elena, juntament amb els seus fills i una neboda, arribaven a Blancafort. Tot va començar perquè un veí del municipi té la parella que és del país. Un cop, va esclatar tot el conflicte van decidir anar a Ucraïna per recollir amics i familiars. Enric Paris, alcalde de Blancafort, comenta que des del consistori «ja es tenien previst oferir l’alberg municipal a la Generalitat per si era necessari per acollir persones». Però en donar-se aquesta situació, els hi van proposar directament a les persones conegudes d’aquests veïns. Ràpidament, la resta blancafortins es van organitzar per ajudar als nous habitants del municipi. Tres persones que s’havien dedicat a la docència, però ja estaven jubilades, els hi van donar classes de català des del primer dia.

Asseguren que els agrada viure l’ara i no pensar en el futur, perquè és incert

D’altres els van fer arribar material de tota mena. I a poc a poc van anar establint la seva vida al poble. De les 16 persones que van arribar, en queden sis, la resta han tornat al seu país o s’han reagrupat amb la família en altres punts d’Europa. La majoria eren provinents de Kíev i Khàrkiv, dos dels llocs més afectats per la invasió, i que han patit diferents bombardejos.

«No ens va costar gens fer el pas per ajudar a dues persones del poble. A més ara la Natàlia i l’Elena continuen vivint a Blancafort, amb la seva neboda, i els seus fills. Els nens van a l’escola, i són unes més del municipi», apunta París. Les dues noies van arribar sense les parelles, que es van haver de quedar a Ucraïna, així com va passar a moltes altres famílies.

Van arribar amb cotxe a Blancafort on ara treballen i aprenen català

Les dues treballen des del mes de setembre com a jardineres per l’ajuntament de municipi. Ho van aconseguir gràcies a un programa destinat a micropobles amb la col·laboració del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). El principal objectiu és donar oportunitats a persones migrades o refugiades. Que tinguin l’opció de quedar-se als municipis amb un treball. Entre riures la Natàlia i l’Elena expliquen que han plantat diferents tulipes, que naixeran a la primavera. Són unes flors típiques del seu país. Es mostren molt contentes de poder viure i treballar a Blancafort.

Amb un català correcte i preparades per anar a treballar després de les classes asseguren que: «Blancafort és molt bonic. Ens vam sentir acollides des del primer dia, i els nens a l’escola sempre han estat molt contents. Van poder fer amics ràpidament i ja parlen bastant bé la llengua».

No els agrada gaire pensar amb el futur. Asseguren que els afloren «els nervis», si ho fan perquè hi ha «moltes incògnites i pors». De moment, viuen l’ara, tot i enyorar algunes coses com la neu o les temperatures. No es plantegen anar a cap altra lloc.

Pel que fa a la llengua, diuen que no és difícil, però és molt diferent de la seva, i per això els costa aprendre’l, tot i que cada cop el parlen i l’entenen millor.

Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Comentarios
Multimedia Diari