Dues són les novel·les amb què Salvador Balcells (L’Espluga de Francolí) arriba a aquest Sant Jordi. Dues propostes que res tenen a veure tret que en ambdues segresten una noia valenciana. Són Quatre dies de març (Edicions Bromera) i Retorn a Fukushima. Com si la mort et fos aliena, escrita a quatre mans amb la seva dona Maite Alay i publicada per Voliana Edicions.
Qui voldria segrestar la Fallera Major de València? Aquesta és justament, la qüestió que es planteja a Quatre dies de març, guanyadora del III Premi Novel·la i Falles de Cullera. «La vaig escriure en un moment en què tenia ganes de variar una mica la meva tendència a fer novel·les policíaques, encara que sense sortir-me’n gaire. Aleshores, vaig agafar un personatge meu com és l’Emili Espinosa quan encara està a la Guàrdia Civil. És a dir, aquesta és una preqüela de la sèrie de sis novel·les protagonitzada per Espinosa, ja com a mosso d’Esquadra», explica Balcells.
El segrest i els seus motius embasten la trama de la novel·la. Escrita en valencià, és una crítica a la burocràcia policial, que no acaba d’enganxar el fil de la investigació. «De fet, quan la vaig presentar al concurs es titulava Xurros i bunyols. Això té un doble sentit. Per una banda, és el que s’acostuma a consumir durant les falles i, per l’altra, perquè la investigació és un xurro i un bunyol», comenta l’autor.
Tot i ser una novel·la coral, a Quatre dies de març destaquen un parell de personatges, a més a més de l’Espinosa. «La Laura Nebot, la Fallera Major desapareguda i l’alcaldessa de València. La novel·la està ambientada en un any indefinit de principis del segle XXI i l’únic que puc dir d’aquest personatge és que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència».
‘Retorn a Fukushima’ és, sobretot, una obra de Maite Alay, morta el passat gener
Por al Japó
I de València, Salvador Balcells se’n va al Japó amb Retorn a Fukushima. Com si la mort et fos aliena, escrita amb la seva dona, Maite Alay. «Ella era l’experta en cultura i tradicions japoneses. Jo només vaig posar la part de suspens. La Maite va morir el passat 5 de gener, sense poder veure el llibre publicat», diu en Balcells. Efectivament, les planes traspuen coneixença i amor pel país asiàtic, que van recórrer plegat una dotzena de cops.
A la novel·la, un reporter freelance en condicions precàries arriba a Tòquio dies abans del terratrèmol, el tsunami i el desastre de Fukushima, que van assolar la regió de Tohoku. I mentre el món mira cap allà, una segona trama detectivesca mantindrà la policia d’aquell país buscant una turista valenciana desapareguda. «Fins que ambdues no van estar impreses no vaig caure en què hi havia dues noies segrestades», apunta l’escriptor. La riquesa i la bellesa dels paisatges, les tradicions, els mites i llegendes es plasmen a la novel·la. Però també el realisme màgic, molt present en molts autors japonesos, així com el costat fosc, la nostàlgia i la tristor. «Són aspectes que hem intentat reflectir perquè volíem acostar-la al màxim a la literatura d’aquell país. I pel mateix motiu es parla del suïcidi. La cultura japonesa, d’alguna manera el disculpa, quan no fins i tot el glorifica».
Retorn a Fukushima és un híbrid que arrenca com una novel·la de viatges, seguida pels desastres naturals i la posterior investigació policial.
