Especialitzada en Schönberg, Vega presenta un llibre que és un passeig per les emocions de la mà dels millors compositors.
Com va sorgir la idea del llibre?
Realment, la idea generatriu va sorgir de la meva editora, la Rosa Rey, que em va suggerir parlar sobre la música i les emocions, i m’ho vaig prendre com un repte. D’una banda, per trobar l’arrel teòrica sòlida d’on agafar-me, que ha estat la filosòfica i, per l’altra, a l’hora d’acotar la llista d’emocions. Vaig pensar que es podia relacionar amb les estacions de l’any i que el llibre es podria llegir al llarg de tot un any, assaborint cada emoció, una cada setmana, i observant els canvis extraordinaris de la Naturalesa. Em va semblar interessant escollir-ne 52, 13 per a cada estació. A més, volia associar-hi una peça musical de la història de la música.
Què significa la música per a vostè?
La música és la meva passió i la meva professió. Ho és perquè, d’una banda, és una font de coneixement inesgotable que estimula la meva necessitat intel·lectual i, de l’altra, la font de reconfort més gran.
Quina seria la seva peça musical preferida?
Cada ocasió demana la seva música, de manera que no parlem d’una melodia de l’ànima, sinó més aviat d’una banda sonora emocional. Però, tal vegada, l’obra que m’ha impactat més en els darrers anys per la rellevància en la trajectòria musical de Schönberg, el meu objecte d’estudi principal i, alhora per la capacitat suggeridora i els nivells de lectura que té és Erwartung.
Per sort no som lineals, però quina emoció que creu que la defineix en un percentatge més alt?
La que em defineix més és la passió, però té dues cares: et fa gaudir d’una manera aclaparadora i autèntica, però també et despulla i és esgotadora. Realment, al que aspiro, és a la serenitat.
Les 52 emocions i les descripcions de les mateixes tenen un alt punt d’introspecció personal. Sent que s’ha despullat expressant tant en aquestes pàgines?
No crec que m’hagi despullat especialment parlant de cada emoció, perquè les abordo des d’un punt de vista filosòfic. En tot cas, on m’he despullat és en la tria tant de les emocions com de les obres. Tanmateix, escriure, com tot fet creatiu, és un acte de sinceritat on, en cada obra, deixes una part de la teva ànima que ja no et pertanyerà més a tu, sinó al lector.
Sembla que la tardor i l’hivern són estacions més fosques, amb uns sentiments més negatius, com la gelosia, la venjança o la por, en contrapunt amb la primavera i l’estiu que parlen d’amor, il·lusió, confiança... per què?
De la mateixa manera que és important experimentar la música des de diverses maneres, cal assaborir totes les emocions sense discriminar-ne cap. Tenim la idea que hem de ser feliços i hem d’estar contents, i amaguem la nostra tristesa, com a símbol de debilitat. No ens ha de fer por sentir por o ràbia, així com estar en un estat d’alegria constant ens faria perdre tots els matisos. En les estacions en què la naturalesa és més dura i resilient, les emocions prenen també aquest caràcter auster i grisenc, però són necessàries per fer néixer tots els colors de la generositat, la plenitud, l’empatia o el goig de la primavera o l’estiu. Cal que la societat es desprengui de tabús que només ens allunyen els uns dels altres i ens fan mal.
