L’exdirector reusenc del Teatre Lliure Lluís Pasqual va donar ahir explicacions sobre la seva dimissió dos anys després que es coneguessin les denúncies de l’actriu Andrea Ros i del Col·lectiu Dones i Cultura que l’acusaven de maltractament laboral i psicològic. Concretament, Pasqual va presentar la seva dimissió el desembre de 2018 a través d’un escrit al patronat de l’entitat, després que a principis de juliol del mateix any el Col·lectiu Dones i Cultura exigís el seu cessament per les seves maneres de fer «despòtiques i de mals tractes».
«Jo no he maltractat mai ningú», va afirmar aquest dissabte en una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio, en la que va assenyalar que «es van barrejar moltes coses» en la seva marxa, entre elles «l’independentisme i el fals feminisme», dues qüestions que «van fer una bola que ocupava més temps que no pas la dedicació artística». Pasqual va explicar que li va exigir a Ros un «comportament professional» i va argumentar que «el fals feminisme és el que utilitza el feminisme per imposar unes idees».
El fundador del Teatre Lliure va subratllar que les feministes que el van acusar «es va demostrar que no existien», i va fer referència a un article publicat per l’escriptora i periodista Montserrat Barderi que demostrava que «de les 300 i 400 persones que havien signat un document, resulta que només existien tres». Pasqual es va autoanomenar com una persona feminista gràcies a l’educació que va rebre a casa seva, on, segons va dir, «no hi havia masclisme» perquè «era un matriarcat». També va dir que no té la sensació d’haver-se passat de la ratlla perquè va amb molt de compte perquè «ferir la sensibilitat d’algú porta l’assaig a una altra banda».
A més, el director d’escena va fer referència a la politització de la institució per part del moviment independentista i va afirmar que va marxar de Catalunya per anar a residir a Madrid perquè estava «fart de la política catalana».
Idees polítiques
Pasqual va deixar clar que l’independentisme «té dret a pujar als escenaris» i va assegurar que mentre dirigia el Lliure «no va prohibir mai res». Pel que fa a les seves idees polítiques, el director de teatre va recordar que no és independentisme però sí català i demòcrata: «Si el poble de Catalunya decideix democràticament en una votació que el color que ha de governar és aquest, jo l’acceptaré», va dir.
Per això va reclamar que «s’obligui» el govern espanyol a permetre un referèndum d’independència, una votació que va dir que veu «possible». És més, va afirmar que podria «acompanyar el camí cap a la independència» però «no amb els successors de Jordi Pujol». «Jo sempre he estat anti convergent. No sé per què m’hauria de transformar en edicte dels successors de Convergència Democràtica o com es digui», va reblar. Pasqual va admetre que la independència va «més enllà d’unes sigles» però va insistir que «la porten aquests».
