Va aterrar a Tarragona aquell any que patíem per si els ordinadors estarien preparats per al canvi de mil·lenni. Ves a saber si aquell efecte 2000 va tenir res a veure en la seva arribada. Més que efectes, el que sí que va trobar a la nostra terra és afecte, perquè el vam rebre amb els braços oberts. Walter porta sempre al cor la família i diu del seu pare, l’Adrian, que: «En momentos difíciles es la máquina que me mueve».
Nascut a la colònia japonesa de San Juan, a la població boliviana de Santa Cruz, va adquirir humilitat veïnal, mestissatge i la fusió gastronòmica criolla que han seguit tres generacions de restauradors. Recorda amb nostàlgia el Majau: un arròs amb carn, ou i plàtan fregit. Una delícia.
La distància és llarga i el camí curt... però el que se’n va i torna no és el que va marxar, és el que torna. Walter sempre et dedica un somriure, una paraula amable i dona llum a la plaça del Pallol, preparant una Crepe Tex-Mex picant o una suau Robin Hood.
