Va ser durant els papats de Pius IX i de Lleó XIII que Vila-seca va comptar amb un biblista il·lustre. Nascut el 1831 al número 94 del carrer del Raval del Mar de Vila-seca, el sacerdot i traductor Josep Iglésias, va esdevenir un nom rellevant de l’església tarragonina de la segona meitat del segle XIX al voltant del qual l’exconseller Joan Maria Pujals està elaborant un llibre, fruit d’una intensa recerca bibliogràfica a l’Arxiu Històric Arxidiocesà i les Biblioteques del Seminari de Tarragona i del Centre de Lectura de Reus i en nombroses fonts documentals de l’època.
Ara fa uns mesos, el novembre passat, l’expresident de la Diputació de Tarragona va fer un avançament de la temàtica de l’estudi en una multitudinària conferència al Celler de Vila-seca, presentada per l’alcalde Pere Segura, com a lliçó magistral en el marc dels actes del 50è aniversari de l’Agrupació Cultural de Vila-seca, l’entitat fundada, entre d’altres, per Ramon Farriol el 1971 i legalitzada el 1974, que avui segueix sent una referencia del món coral, editorial, les colles geganteres i els esbarts, entre d’altres.
Aquell vespre, Pujals va remarcar davant d’un auditori que redescobria la història d’un dels seus convilatans il·lustres, que Iglésias “va ser una figura excepcional, d’un gran gruix i d’una enorme influència”, ja que es relacionava amb els millors biblistes –catòlics, jueus o protestants–, del món del seu temps: Patrizzi, Blair, Orchell, García Blanco, Gesenius o Brawn.
Joan Maria Pujals recupera de l’oblit i situa de nou al present la figura del biblista Josep Iglésias, el sacerdot de Vila-seca que va ser un nom destacat de la intel·lectualitat catòlica catalana del segle XIX
El fet és que Josep Iglésias Vidal, ordenat primer sots-diaca de Vilaseca i després, el 1855, sacerdot a Tarragona, comptaria amb una vida pastoral vinculada a Vinyols i els Arcs, Tarragona i les Borges del Camp (on traspassà, l’any 1906) per bé que les seves principals aportacions es troben en l’erudició, la traducció i la docència. Així, va ser vicerector i catedràtic de llengua hebrea al Seminari de Tarragona, institució en la qual també ensenyava altres matèries com teologia, filosofia, gramàtica, retòrica, grec i llatí. La seva traducció directament de l’hebreu del llibre bíblic dels Salms, que va publicar el 1891, va ser una contribució llargament elogiada. «Llegint la traducció d’Iglésias és com si estiguessis llegint el text original», feia èmfasi Pujals.
Per tal de poder resseguir les passes vitals i l’extensa producció d’Iglésias –un veritable cas de cognom predestinat o aptònim–, a més de l’impacte que la seva obra va tenir, Joan Maria Pujals recupera bibliografia parroquial, textos teòrics i comentaris filològics, i reculls de notes biogràfiques d’autors ben diversos: del crític literari Menéndez Pelayo al teòleg Armand Puig Tàrrech, del cardenal Isidre
Gomà a l’arxiver Eugeni Perea, i de l’hel·lenista Tomàs Sucona al geògraf Joaquim Santasusagna.
Ara que el malaurat adeu del Papa Francesc projecta de nou l’actualitat eclesiàstica a primera línia informativa, és rellevant recuperar noms destacats de les nostres comarques que han fet aportacions interessants a la història de l’Església. És així com l’exconseller Joan Maria Pujals recupera de l’oblit i situa de nou al present la figura del biblista Josep Iglésias, el sacerdot de Vila-seca que va ser un nom destacat de la intel·lectualitat catòlica catalana del segle XIX.
