La crisi d’habitatge agreuja la pobresa a Reus: «Hi ha habitacions on hi viuen 8 persones»

Un de cada tres adolescents a Catalunya es troba en risc de pobresa o exclusió social (34,8 %), segons el darrer informe de l’IDESCAT (2024). Tot i que a Reus les dades oficials encara no han transcendit, la Fundació Bara va atendre 178 menors durant el 2024, 29 més que l’any anterior. Malgrat no ser una xifra concloent, il·lustra una realitat estructural de la qual la ciutat no n’és una excepció. El tercer sector alerta que corre el risc de cronificar-se, especialment per les dificultats d’accés a un habitatge digne. A més, la capital del Baix Camp supera la mitjana catalana en indicadors de vulnerabilitat com l’atur de llarga durada o la dependència d’ajuts al lloguer.

«Atenem famílies que en una habitació dormen vuit persones», manifesta Javier Veraguas, director de la Fundació Bara de Reus. Des de Càritas Interparroquial Reus ratifiquen aquesta problemàtica: «Hi ha moltíssimes famílies vivint en habitacions i pagant des de 500 fins a 700 euros al mes», apunta Raquel Castaño, treballadora social a l’entitat. «L’encariment de l’habitatge és el desencadenant que fa que moltes famílies no puguin accedir a l’aliment bàsic a final de mes», afegeix.

Anys en situació irregular

La impossibilitat de regularitzar-se perpetua la situació de pobresa en moltes llars. Marta Calbet, educadora social de Càritas, explica que moltes persones es troben amb traves per empadronar-se, ja que «alguns propietaris s’hi neguen». Sense el padró, no poden obtenir permisos de treball, accedir a beques o obrir un compte bancari. «Hi ha famílies que han estat anys només amb passaport i sense cap mena de documentació», corrobora Veraguas.

A més, Veraguas assenyala que moltes persones s’aprofiten d’aquesta situació d’irregularitat: «Hi ha moltes famílies que creuen que viuen de lloguer, però en realitat estan en un pis ocupat. Hi ha qui es beneficia de la desesperació d’aquestes persones, que ja arrosseguen una motxilla de risc des del seu país d’origen».

Aquesta manca d’accés a un habitatge digne també força moltes famílies a acollir familiars o coneguts nouvinguts que no tenen un sostre on viure. «Podem trobar fins a tres o quatre famílies en un mateix habitatge», afegeix el director de la Fundació Bara, entitat social reusenca que ofereix suport a infants en situació de vulnerabilitat.

Indicadors de pobresa a Reus

Segons dades de la Càtedra d’Inclusió Social de la URV, entre els indicadors de pobresa i exclusió social, Reus presenta un 38 % més d’atur de llarga durada que la mitjana catalana, d’acord amb les darreres xifres oficials (2022). Les prestacions per pagar el lloguer arriben al 4,1 % de les llars, gairebé el doble que a Catalunya. També destaca el percentatge de famílies nombroses, gairebé el doble que la mitjana estatal.

Precisament, les entitats del tercer sector de Reus coincideixen que el perfil de les persones en risc d’exclusió social són famílies nombroses, moltes de les quals monoparentals i d’origen estranger.

«L’habitatge és clau. Tenir-ne un de digne condiciona moltíssim la capacitat d’establir xarxes familiars, de suport o d’accedir a feina», assenyala Francesc Valls, doctor en Sociologia i codirector de la Càtedra d’Inclusió Social. A més, subratlla que a Reus es fa evident una clara desigualtat de nord a sud en termes socioeconòmics.

També remarca que la nacionalitat és el factor que més disgrega les xifres de pobresa, amb la meitat de la població estrangera vivint en situació de pobresa a Espanya. «Hi ha barreres idiomàtiques, legals, formatives i estigmes socials que dificulten enormement el procés d’inclusió».

Créixer en un entorn de pobresa

Segons Valls, molts adolescents que ara entren a l’edat adulta han crescut en entorns de pobresa. «Deixa empremta. No és només una llosa econòmica, sinó emocional i d’expectatives vitals. Coneixes la pobresa quan has tingut problemes per omplir la nevera o ni tan sols poder comptar amb un espai i material per estudiar amb condicions dignes».

Una de les conseqüències directes d’aquesta precarietat és l’abandonament escolar. Per fer-hi front, la Fundació Bara ha aconseguit que només un 3% dels menors abandonin els estudis abans d’hora, davant del 14% de mitjana catalana.

També Càritas Reus ofereix suport pedagògic a 190 infants nouvinguts, que afronten barreres lingüístiques. «Hem notat un augment en la demanda. Tenim una cinquantena de famílies en llista d’espera. Som un suport essencial per a les escoles, però necessitem més recursos», explica Calbet.

Alimentació, necessitat coberta?

Un altre indicador clau és l’alimentació. A principis de 2024, la Unió Europea va substituir els lots físics per targetes moneder. Això ha fet que Càritas només rebi derivacions dels serveis socials i ja no pugui fer acollida directa com abans. «En el nostre punt de distribució d’aliments acollim 100 famílies. Aquest és el nostre topall, però tenim altres centres a Reus que no tenen demanda completa», detalla Castaño.

«Potser les famílies que atenem tenen un sostre i poden garantir els àpats bàsics, però en quines condicions? Parlem de salubritat, d’accés a l’energia i, sobretot, de qualitat nutritiva», subratlla Veraguas.

Aquestes entitats també ofereixen assessorament jurídic gratuït per revertir situacions de vulnerabilitat. Des de la Fundació Bara han mediat per aturar desnonaments i facilitar l’accés a lloguers socials, a més de fer acompanyament legal. «Hi ha fons voltors que pressionen famílies vulnerables perquè entreguin les claus a canvi de no reclamar-los el deute. Però mesos després reben una carta reclamant-los el pagament», alerta Veraguas.

Paper dels Ajuntaments

Amb tot, Francesc Valls assenyala que la pobresa és una problemàtica estructural. «Partir d’un origen social determinat et limita clarament les possibilitats de sortir de la pobresa. I combatre aquesta realitat és molt difícil, especialment a escala municipal, perquè les polítiques locals tenen molt poques eines per atacar les arrels del problema».