La protagonista d’aquesta història va néixer el 21 de març de 2020. Un fet que no passa per alt perquè es diu... Cori. Es tracta de la primera nena que trenca una inèrcia de més d’una dècada on a cap recent nascuda a la ciutat se la batejava amb el nom de la patrona. «Porto el meu nom amb molt d’orgull i tenia molt clar que si tenia una nena s’havia de dir Cori». Així ho explica la seva mare, inscrita en el registre com a Misericòrdia Morcillo però a qui li diuen Cori. A diferència de la seva progenitora, però, la petita Misericòrdia ja es troba, de facto, registrada oficialment com a Cori.
La mare és conscient que, d’una forma o altra, ha inscrit també un nom que reivindica la patrona i que, sobretot, fa ciutat. «A molta gent li va sobtar que a la petita li posés així perquè és un nom que no es coneix gaire pels qui no són de Reus», diu. I es mostra molt orgullosa: «Vaig rebre moltes felicitacions». Entre aquestes, no hi podien faltar les del col·lectiu al qual pertany, el Grup Cultural de Misericòrdies. Una mare reusenca de tota la vida i que porta «gairebé des de sempre lligada a aquesta entitat, no em perdo cap de les reunions de les Misericòrdies. A més, algun any també he dut la torxa», relata entre somriures sense treure l’ull de sobre a la petita, que ja descobreix els racons emblemàtics de la ciutat.
Coincidint amb la Festa Major i amb la millora de la situació sanitària, sis de les membres d’aquesta entitat van donar la benvinguda a la nena ahir a la tarda, amb una trobada al bell mig de la plaça del Mercadal. I ho van fer, d’entrada, amb tots els honors: en primer lloc, atorgant a la seva mare l’estampa que acredita la Cori Morcillo com a nova membre del Grup Cultural. I després, va ser el torn dels regals: les Misericòrdies van obsequiar-la amb un quadre i amb la gratuïtat en la quota de sòcia durant els primers anys. «Estem molt contentes de tenir una Misericòrdia nova», reconeix la secretària del Grup, la Misericòrdia Anguera, qui també explica que a l’entitat hi ha altres mares i filles que comparteixen el nom de Misericòrdia. Per acabar la trobada, no hi podia faltar una foto genuïnament RTV. Una foto on es reconeix perfectament la nova Cori. «Més enllà de les felicitacions, molta gent que ens veu ja sap que ella és la petita Cori, i això em fa molta il·lusió», relata la seva mare, que recorda com «vaig trencar aigües justament el 13 de març, quan es va declarar el toc de queda. Era sismesina i va néixer vuit dies després».
Qui sap si en els propers anys s’ampliarà la foto de família amb més joves Misis, Coies, Coris, Micoies o Misericòrdies. «Intentem que es posi més el nom però a dia d’avui la joventut no hi aposta massa», admet una altra de les membres del Grup Cultural, la Misericòrdia Majoral qui, per cert, també es fa anomenar Cori i que es mostra «orgullosa de dir-me així i de formar part del grup». La mare de la petita Cori ja ha donat la primera passa i envia un missatge a altres famílies: «Encoratjo a que siguin més els qui es decideixin i el posin». Per cert, la Misericòrdia és també germana d’un nen que... no, en aquest cas no es diu Pere, sinó Saül. El reconeixement a la petita arriba tres dies després que el Grup Cultural de Misericòrdies es reunís en la 41a missa al Santuari.