L’empipador testimoni de l’epopeia hidroelèctrica catalana

Les torres del Pinar. La línia d’alta tensió, que serà soterrada després de dècades de reclamacions, va tenir un paper clau en l’electrificació del país ara fa 110 anys

05 mayo 2024 13:02 | Actualizado a 05 mayo 2024 18:02

La concessió d’una subvenció de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) i un conveni entre Endesa i els ajuntaments de Reus i Castellvell del Camp permetrà, en un termini de cinc anys, el soterrament de la línia elèctrica i la desaparició de les torres d’alta tensió que travessen la urbanització el Pinar, després de mig segle de reclamacions per part dels veïns de la zona.

Més enllà de la seva incomprensible permanència enmig d’una àrea residencial i dels seus impactes de tot tipus, aquesta línia d’alta tensió que parteix de Seròs (Segrià) i arriba fins a l’estació transformadora de Reus, té una particularitat menys coneguda: constitueix un testimoni de la història hidroelèctrica de Catalunya i va jugar un paper clau en l’electrificació del país ara fa cent deu anys.

L’energia elèctrica va arribar a Reus a partir de 1898 de la mà del Gas Reusense i l’Electra Reusense, que produïen electricitat mitjançant generació tèrmica amb carbó, fins que els grans projectes hidroelèctrics als rius lleidatans promoguts per l’enginyer nord-americà Frederick S. Pearson a través de la Barcelona Traction Light and Power i la seva filial Riegos y Fuerzas del Ebro –coneguda popularment com la Canadenca, perquè s’havia constituït a Toronto– van canviar completament el panorama energètic i industrial català. Recentment, al Centre de Lectura, el Dr. Lluís Colomés va pronunciar una conferència molt il·lustrativa sobre com es va desenvolupar aquesta epopeia a la Conca de Tremp i al Segrià.

La línia Seròs-Reus

Absorbides les petites empreses elèctriques locals, el punt d’inflexió dels plans de Pearson va ser la posada en marxa de la central hidroelèctrica de Seròs, el 1914. Per a transportar l’electricitat produïda fins a Barcelona, principal nucli consumidor, es va estendre la primera línia d’alta tensió, amb un traçat amb forma de T. Un ramal sortia de Tremp i l’altre de Seròs i enllaçaven prop de Camarasa, on es construiria una altra central, i d’allí cap a Barcelona, passant per Igualada.

‘La Canadenca’ havia de portar fins a Barcelona l’electricitat produïda als seus embassaments

Com que els embassaments i centrals de la Canadenca estaven situats a més de 150 kilòmetres de la capital catalana, salvar aquesta distància amb la menor pèrdua possible d’energia constituïa un nou repte.

Per aconseguir-ho, els enginyers americans van decidir adoptar una tensió de 110.000 volts, una experiència inèdita a Europa –només existia un precedent a Silèsia, però en un recorregut molt més curt–, tot i que als Estats Units ja s’havien emprat amb èxit tensions tan elevades. Els trams es van muntar a base de grans torres per a aïlladors en cadena de 21 metres d’alçada.

El 1916, coincidint amb la posada en funcionament de la central de Tremp, la Canadenca va decidir construir un segon traçat d’alta tensió de Seròs a Barcelona, passant per Reus. Aquesta línia es manté actualment i és la que transcorre pel Pinar.

Els geògrafs Horacio Capel i Luis Urteaga, autors de El triunfo de la hidroelectricidad y la expansión de ‘La Canadiense’, detallen que aquest nou tram, de 157 kilòmetres de longitud i dotat de doble circuit, va ser construït per a una secció de coure de 127 mm². Amb la finalització de la línia Seròs-Reus-Barcelona, la xarxa d’alta tensió de Riegos y Fuerzas del Ebro disposava d’un doble circuit tancat entre les centrals de Camarasa i Seròs i l’àrea de Barcelona, que oferia la màxima seguretat en permetre dos itineraris alternatius.

Les dues línies confluïen a l’estació receptora de Sants, que disposava de transformadors per a reduir el corrent de 110.000 a 25.000 i 6.000 volts, tensions amb les quals es distribuïa a la xarxa secundària.

La vella estació transformadora

Capel i Urteaga expliquen que a més de les estacions receptores i subestacions instal·lades a l’àrea de Barcelona, el sistema va haver de completar-se amb altres grans estacions transformadores. La segona a construir-se va ser l’estació de Reus, muntada en derivació sobre un dels circuits d’alta tensió de Seròs.

Les quatre estacions transformadores principals estaven ubicades a Sants, Sant Andreu, Igualada i Reus i constituïen els nusos d’enllaç entre les línies principals de 110.000 volts i les xarxes de menor tensió que transmetien l’energia als centres de consum.

Aquesta estació transformadora de Reus també es conserva i segueix en funcionament, situada entre el camí antic de Castellvell i la via del tren Reus-Lleida. Es tracta de les instal·lacions on desemboquen les línies de les torres del Pinar que seran soterrades, si cap nou inconvenient o demora trastoca els compromisos anunciats aquesta setmana.

Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:
Comentarios
Multimedia Diari