El març de 1973 un jove de Granada que uns anys abans havia migrat a Sabadell va traslladar-se a Reus. Ho va fer, entre altres raons, per organitzar una cèl·lula del Partit Comunista Marxista Leninista a la capital del Baix Camp. Uns mesos després, aquesta militància el va fer caure en mans de la Guàrdia Civil, que el van matar per culpa de les tortures que li van fer durant l’interrogatori.
Ell era Cipriano Martos, i aquesta setmana ha fet un any que van recuperar les seves restes enterrades a una fosa del Cementiri de Reus. Per fer que no es perdi la seva memòria, els arqueòlegs que van treballar a la seva exhumació, Jordi Ramos i Francesc Florensa, van organitzar, ahir, una ruta guiada per diferents punts de la ciutat vinculats amb la vida d’aquest militant comunista.
L’activitat, que comptava amb el suport de la Direcció General de Memòria Democràtica, va aplegar una quinzena de curiosos que van aprendre anècdotes del pas per Reus de Martos i com es fa una exhumació.
Ramos i Florensa coneixen el protagonista de manera precisa: per poder fer la feina que van fer, van haver de fer recerca i entrevistar-se amb els seus familiars. De fet és gràcies a tot aquest coneixement que el van poder identificar a la fosa: «Els familiars ens van explicar que tenia molt mal d’espatlla arran d’una caiguda quan era petit. El braç esquerre no el podia aixecar per sobre de l’espatlla. Doncs bé, nosaltres al cementiri, vam poder veure que les seves restes tenien una deformació a l’húmer esquerre».
25 d’agost del 1993
Un dels punts on la ruta va fer parada va ser el carrer Pubill Oriol número 2. Martos va viure-hi durant mig any, aproximadament, i des d’aquell pis dirigia les accions del seu partit. Per això, el vespre 25 d’agost del 1973, el dia que la Guàrdia Civil va detenir-lo al seu lloc de feina, la policia va entrar al domicili: «es van trobar molta propaganda, literatura comunista, una barra de defensa, plaques de matrícula de cotxe, tots els ingredients per fer un còctel molotov...», van recordar els dos arqueòlegs. També van assenyalar que tota la documentació relacionada amb aquest escorcoll està a l’arxiu de Salamanca, on hi ha tots els papers relacionats amb les actuacions de la Brigada Políticosocial.
L’activitat també va passar per l’Antic Hospital, on Martos va estar 20 dies ingressat abans de morir, i la caserna de la Guàrdia Civil del passeig Mata, on la policia el va torturar: «Tot i que la versió oficial diu que Martos es va intentar suïcidar bevent àcid sulfúric, el sentit comú ens fa pensar que el van obligar a beure-ho», van assegurar els arqueòlegs. La ruta també va aturar-se al Museu Salvador Vilaseca, el Mercat Municipal i la plaça Abat Oliba.
L’inici, fa un any
El 9 de desembre de 2022 van començar les tasques per aconseguir exhumar i identificar les restes de Cipriano Martos. L’objectiu era retornar el cos del militant antifranquista a la seva família perquè així el poguessin enterrar al seu poble natal, Huétor Tájar. De tot plegat se’n va fer càrrec l’empresa ATICS SL, i el 10 de gener de 2023 van aflorar unes restes òssees que, per les seves característiques (edat, marques de l’autòpsia, una fractura a l’húmer) i una primera anàlisi visual, eren compatibles amb les de Martos.
La confirmació de la identitat la van rebre amb uns resultats genètics, un mes més tard. Un cop ja van saber que les restes trobades eren de Martos, els arqueòlegs van haver de reinhumar els altres cossos que havien hagut de tocar i que van morir en un període de temps similar que Martos però no per circumstàncies relacionades amb la repressió de la dictadura franquista. De tot aquest procés, la Generalitat n’ha fet una memòria que està publicada en què explica com ho van fer.
