Moure el cos per curar la ment

Durant anys hem parlat de la salut física i la salut mental com si fossin dues realitats separades. Però la ciència fa temps que ens diu el contrari: cos i ment formen un únic sistema. Quan activem el cos, despertem la ment. Quan el cos s’atura, la ment s’apaga.

A l’Hospital Universitari Institut Pere Mata de Reus s’està desenvolupant un projecte que ho demostra amb evidència científica. Amb el nom de Vitactiva’t, l’equip liderat per les doctores Alba Valiente i Lourdes Martorell estudia com l’exercici físic pot millorar la salut global de pacients amb esquizofrènia i altres trastorns mentals. És una recerca pionera finançada per l’Institut de Salut Carlos III i amb la col·laboració de l’empresa tarragonina Biosfer Teslab, spin-off de la URV i l’IISPV.

Aquest projecte parteix d’una idea potent: la salut mental no s’entén sense la salut metabòlica ni sense la social que pot generar-se mitjançant la pràctica d’exercici físic. L’activitat física, practicada en grup i amb supervisió mèdica, afegeix un component de vincle, autoestima i pertinença que sovint és el primer pas cap a la recuperació.

En la medicina del futur immediat, l’exercici físic no ha de ser un complement, sinó un tractament. I els metges hem d’assumir el repte de prescriure moviment amb la mateixa rigorositat amb què prescrivim un fàrmac. No hi ha pastilla que substitueixi el que passa al cervell quan el cos s’activa: s’alliberen endorfines, es redueix la inflamació i s’estimula la plasticitat neuronal.

Però per fer-ho possible, cal també una societat que ho faciliti. Conciliar feina, esport i vida personal hauria de ser una autèntica política pública de salut. Promoure entorns laborals actius, horaris flexibles i una cultura del moviment és invertir en benestar col·lectiu. No parlem de lliguetes de futbol sala els caps de setmana ni de programes puntuals de benestar, sinó de poder fer activitat física dirigida i supervisada dins l’horari laboral, igual que avui normalitzem les pauses per fer un cafè o, fins i tot, per fumar. Quin despropòsit! Si acceptem un descans per al cigarret, per què no per cuidar el cervell i el cor? Incorporar el moviment a la jornada laboral és una inversió directa en salut mental, productivitat i qualitat de vida.

Perquè cada cop queda més clar que el moviment és vida, i que cuidar la ment comença per cuidar el cos. Potser el futur de la salut mental no dependrà només de nous fàrmacs, sinó també de com aprenguem a moure’ns junts cap al benestar.