El Nadal encara és possible

Un any més, de manera inexorable veiem com s’acosta el Nadal, el Cap d’Any i el dia dels Reis. Diverses anormalitats alteren la vida quotidiana: carrers il·luminats, altes coníferes plantades enmig de les places i botigues plenes de gent comprant objectes de tota mena. Tot aquest panorama, amenitzat per la presència més o menys desitjada d’un home grassonet, amb llarga barba artificial i vestit amb una mena de pijama vermell amb punys i coll blanc que, amb una campana, regala caramels als nens i nenes.

El Pare Noel ha esdevingut, en aquest sentit, un pioner de la colonització cultural que vivim, seguit de prop per Halloween, que darrerament ha fet la seva aparició enmig d’una notable indiferència per part de moltes persones. Ara bé, l’escatològic tió de Nadal (d’origen rural i paganitzant) sembla resistir en aquest context globalitzat i postmodern. Disculpin la impertinència, però comencem a córrer el risc que el Nadal esdevingui poc més o menys que això: una discussió entre tradicionalistes, consumistes i persones que ja voldrien haver passat aquest parell de setmanes. De fet, què hauríem de commemorar realment durant el Nadal? Deixem ara de banda l’erudit debat sobre la cristianització de velles festes paganes i de les tradicions dels romans. Oblidem també el debat historicista (la data més o menys exacta del naixement de Jesús).

La civilització cristiana commemora el naixement, el natalici de Jesús, més enllà de la discussió estèril sobre en quin moment exacte es produí. Juntament amb la Pasqua de Resurrecció, és la gran festa dels cristians. Déu es volgué fer home i, per fer-ho, invertí el sistema de valors de la societat: no trià un entorn ric, sinó la família d’un fuster (Josep). No trià un palau luxós i ric, sinó una establia que, com ens ha recordat recentment el papa Francesc, transformà la casa de Jesús amb uns pobres bolquers i una muntanya de tendresa.

Independentment de les creences religioses de cadascú, i malgrat les diferents crisis i el consumisme, hem de tenir present que tot allò més important de la vida és gratuït, no es compra ni es ven, es dóna. Vegin i recordin les mirades d’il·lusió dels infants (i dels adults!) durant la Cavalcada dels Reis d’Orient, portadors d’il·lusions i d’esperances. Entre torrons i regals, els convido a gaudir de la presència de les persones que estimem, i a recordar amb afecte els qui ja no són entre nosaltres, però que en el seu moment ens ensenyaren què és el Nadal. Bon Nadal a tothom!