Espanya és el principal productor i exportador de productes del porcí d'Europa. Alguns estudis econòmics calculen que uns 300.000 llocs de treball depenen directament o indirectament de la indústria porcina. Si el virus de la PPA s'estén per les granges de porcs, la virulència de la propagació en el bestiar provocarà un daltabaix de proporcions incalculables. A la nostra cultura, el porc ha estat fonamental en els hàbits alimentaris i en les nostres tradicions. A la torre on vaig néixer encara hi havia la corralina on es criava el tossino, com diem a Lleida. Al novembre, als vols de sant Martí, es feia la matança del porc. La canalla teníem la missió d'aguantar fort la cua. Durant tot el dia, la família i els amics s'esforçaven a esquarterar a peces l'animal i a fer les botifarres i els bulls. Al final de la partició, la xicalla rebíem la bufeta amb la qual, un cop inflada, jugàvem a pilota. Del porc s'aprofita tot. D'aquella tradició artesanal s'ha passat a una producció industrial tremenda. A Catalunya hi ha més de 5.600 explotacions porcícoles, la majoria a les comarques de Lleida. A l'estiu, segons com bufa el vent, els pobles de Lleida fan olor de tossino. Dic olor perquè sabem que el flaire de porc no és cap fragància, però és l'indicador que l'economia va bé. Seria la mateixa percepció resignada que serva Tarragona amb les emissions agres de la indústria petroquímica. Amb allò que ens dona menjar, cal tenir paciència. Però tampoc massa. Tan dolent és morir d'un tip que expirar d'un pet.