Una llambregada a la premsa esportiva i també a la generalista delata que els seguidors culers estan més contents per la crisi del Reial Madrid que no pas per les victòries del Barça. Aquesta sensació creix en les tertúlies de ràdio, en les quals els comentaristes destaquen pel seu partidisme, sigui blanc o blaugrana. No és un capteniment massa esportiu riure les desgràcies dels rivals. Ni massa esportiu ni massa aconsellable, perquè el futbol és una activitat molt volàtil. Recordo que una vegada Miquel Rico, amb el qual vaig tenir el plaer de treballar a La Mañana de Lleida, em va comentar que la valoració d’un equip depèn del resultat. O sigui, de si la pilota entra o no entra. Agafem l’última eliminatòria de la Copa del Rei. En el partit Albacete-Reial Madrid, el jugador Jefte Betancor marca, mig de xurro, al minut 94 el gol que elimina el Reial Madrid de la Copa. L’endemà, el jugador del Racing de Santander Manex Lozano, en els últims instants del partit, falla sol davant del porter Joan Garcia (molt bon porter) el gol que hauria forçat la pròrroga. Qui estaria en crisi si el Madrid hagués guanyat i el Barça hagués perdut? És cert que mentre Arbeloa va voler imitar el Barça jugant amb un munt de nois del planter, Hansi Flick va jugar amb tots els titulars (fins i tot el porter que en la Copa sempre sol ser el suplent). Tota la política de club i tota l’estratègia de joc té importància, però al final, allò que acaba decidint és si la pilota entra o no entra. És molt cruel un esport que es juga amb els peus.