El principal partit de l'oposició a Madrid, el PP, ha vist l'accident d'Adamuz com l'oportunitat de fer un esvoranc al PSOE d'una magnitud que no han tingut ni els casos de corrupció a la cúpula socialista. Aquesta vegada serà difícil que Pedro Sánchez se'n surti deixant només alguns pèls a la gatera en forma de ministre. En clau catalana, la crisi de mobilitat ha degenerat en un col·lapse insòlit del país. El tràgic accident mortal de Gelida ha provocat un efecte dominó que ha delatat el mal estat de la xarxa de Rodalies de Catalunya i, de retruc, el coll d'ampolla de la principal autopista, l'AP-7, perversament afectada per la caiguda del mur mortal de Gelida. Un panorama tan escandalós no es recorda a Catalunya. El Procés es va apanyar protestant contra els peatges, i poca cosa més, per denunciar el maltractament que patim els catalans. Algú s'imagina què hauria passat si el període al voltant de l'1 d'octubre hagués coincidit amb un caos com el que ara patim? De moment, l'independentisme ha reaccionat convocant una manifestació el dissabte 7 de febrer, a les 12 del migdia, a Barcelona, sota el lema Prou!
Per la seva banda, Carles Puigdemont ha reaccionat demanant el cessament de la consellera Paneque. L'ètica política impedeix atacar el president Illa, hospitalitzat. Si amb tot el que està caient, aquesta és tota la reacció que són capaços d'armar l'ANC, el Consell de la República i els partits sobiranistes, poden estar ben tranquils a les Espanyes que l'independentisme català és mort i enterrat.