Les intenses campanyes per instal·lar càmeres antirobatoris a les llars fan pensar que patim una allau de violacions de la propietat privada. Tanmateix, les dades policials desmenteixen que s’hagi registrat un increment dels robatoris a les cases. Les xifres estadístiques també revoquen la brama que relata una nuvolada de pisos i segones residències usurpades per pòtols i vagabunds. Una cosa és certa: vivim en una societat cada cop més insegura i atzarosa. Cada dia estem exposats a patir l’atac dels malfactors. Però no ens entren a robar per la porta ni per la finestra. Ens entren pel telèfon mòbil. No hi ha dia que no rebem algun SMS, correu, o alguna trucada que pretén afaitar-nos la butxaca. Ahir mateix vaig patir dos atacs en forma de missatges. El primer venia de Seur i deia: «No fue possible completar la entrega. Revise sus datos para reprogramar el envío». I afegia un enllaç sinistre. L’altra enredada s’ha convertit en un clàssic: «Hola papa, mi teléfono se me ha roto, este va a ser mi número, envíame un mensaje por wasap (sic) en cuanto puedas». El número és el +34 664 744 646. El publico com va fer ahir Jordi Basté al seu programa de RAC1 després de rebre una ensarronada d’aquest caient. Costa entendre que no es pugui fer res per atrapar aquests lladres de delinqüència artificial. No hi hauria d’haver números de telèfon emmascarats. Si depasses un radar amb el cotxe o entres en la zona de baixes emissions, les càmeres et pesquen la matrícula i ets pell. El lladres del telèfon campen impunes.