El món de l’hostaleria està experimentant grans canvis. Cada cop és més difícil trobar personal de sala qualificat i amb vocació per fer front a les creixents exigències dels consumidors. El problema no és només la manca de personal, sinó també l’escassetat de persones que vulguin exercir aquesta professió com una opció professional i no com una sortida temporal.
Tradicionalment, la feina de cambrer s’ha vist com una alternativa ràpida per a aquells sense formació específica. Això ha creat un estigma que ha allunyat molts joves d’aquesta carrera. Avui dia, davant l’elevada demanda de professionals, molts saben que trobaran feina en el sector sense importar gaire la seva preparació. Aquesta dinàmica, lluny de beneficiar el sector, accentua la falta de vocació i de professionalitat.
Ens trobem davant una paradoxa: com més necessitat hi ha de personal, menys interès hi ha per l’ofici. En moments clau, com l’estiu, Setmana Santa o Nadal —quan el turisme i l’activitat econòmica són màxims—, resulta especialment complicat trobar persones disposades a treballar. Els horaris exigents i l’esforç que comporta aquesta professió són factors coneguts, però també ho és la satisfacció d’exercir-la amb passió i professionalitat.
Tot i els desafiaments, el sector de l’hostaleria està evolucionant cap a millor. Cada vegada hi ha més empresaris que ofereixen condicions dignes, estabilitat, formació i respecte pel seu personal. Aquesta tendència positiva reconeix que el capital humà és el principal actiu del sector.
Encara queda feina per fer. Persistim en un estigma que sovint demonitza l’empresari, etiquetant-lo com a explotador. Però la realitat és que més del 95% del teixit empresarial espanyol està format per autònoms, microempreses i petites empreses. Molts d’aquests hostalers sostenen negocis familiars amb gran esforç, generen ocupació local i contribueixen a la professionalització del sector.
El turisme és un dels pilars fonamentals del PIB espanyol, i el servei d’hostaleria és una peça clau per oferir una bona experiència als visitants. En els darrers anys, hem celebrat l’excel·lència dels nostres xefs, grans ambaixadors de la gastronomia. Tanmateix, hem descuidat el reconeixement del personal de sala: els qui serveixen els plats, preparen l’espai, planifiquen el servei, reben els clients i converteixen una simple visita en una experiència memorable.
Treballar en sala no és només portar plats a taula. És una feina d’entrega, empatia i tècnica que requereix atenció als detalls, capacitat de connectar amb les persones i habilitat per explicar les històries que hi ha darrere de cada plat. Tots sabem què significa rebre un mal servei: ningú vol ser ignorat o mal atès en un restaurant. Per contra, valorem aquell cambrer que ens explica un plat amb passió, transmetent la història i la intenció del xef. Aquest professional no només porta un plat a taula, sinó que ofereix una experiència que connecta amb l’ànima del territori.
Dignificar la professió de cambrer implica un canvi de percepció social. Cal reconèixer-ne la duresa, però també el seu valor.
Això passa per apostar per la formació, promoure campanyes que despertin vocació entre els joves i donar visibilitat al personal de sala com a peça essencial de l’engranatge gastronòmic.
Des de l’AEHT creiem fermament que és el moment de professionalitzar aquest ofici. Apostem per l’excel·lència en l’atenció i pel treball en equip com a motors del canvi. Tarragona, amb el seu ric patrimoni culinari i el seu potencial turístic, pot liderar aquesta transformació, però això exigeix la implicació de tots: empresaris, treballadors, institucions i societat. És hora de reconèixer el paper del personal de sala com a ànima de l’hostaleria.
