L’objectiu era matar el rei Alfons XIII. La data seria el dia de l’arribada de la família reial a Barcelona, el 26 de maig de 1925. Aquesta setmana ha fet cent anys. La primera idea d’atemptar contra el monarca va néixer al si dels Escamots de Vilanova i la Geltrú. El seu propòsit era fer saltar la via fèrria al pas del tren reial amb un dispositiu elèctric que connectarien des d’una barca en el mar. L’escamot que havia de col·locar la bomba va demanar eines per fer la feina: dos filaberquins, unes broques, un martell i altres peces menors.
L’Arxiu de Tarragona va reviure dimecres passat
‘El complot de Garraf’,
un intent de magnicidi bastant matusser
‘El complot de Garraf’,
un intent de magnicidi bastant matusser
Per finançar la compra van anar «al tresorer Casals i li van arrencar, com si fos un queixal, cinquanta pessetes per comprar els estris». «En farem una de grossa!», van proclamar enardits. Però els primers intents de fer uns forats en un pontet no van funcionar «perquè la pedra era molt dura i trencà les broques». Tampoc van saber alçar la via als túnels de Garraf perquè és una feina que només sap fer gent especialitzada i van abandonar la bomba entre unes mates.
Totes aquestes peripècies s’expliquen al llibre El complot de Garraf (1925) de Joan Crexell i Pina, reeditat per Dalmau Editor, actualitzat pels historiadors Fermí Rubiralta i Tomàs Callau. Una comissió en la qual figuren Josep-Lluís Carod-Rovira i Rosa Maria Codines, s’encarrega de divulgar l’obra que es «manté com el millor estudi per a conèixer amb profunditat» uns fets que «han marcat la trajectòria del moviment independentista català», segons escriu Fermí Rubiralta. Una trajectòria molt dissortada, per cert.
