L’espera amb candeletes de la sortida al mercat del videojoc GTA 6 no és res comparat amb les expectatives que havia generat entre la gent del Delta de l’Ebre l’anunciada estrena de la sèrie Delta Aquaterra a TV3. Hi havia il·lusió, però també un punt d’aquella desconfiança que ja forma part de l’ADN dels ebrencs quan algú de fora vol posar el focus en la vida d’una zona ara elogiada, però tants anys ignorada per la resta del país.
Per tant, el suspens de la sèrie venia de sèrie, ja que tothom volia saber quina història truculenta es desenvoluparia amb la coartada de retratar uns paisatges idíl·lics des de la perspectiva d’un cert romanticisme neocolonitzador a la cerca d’un dels tresors més apreciats actualment: l’autenticitat. Allò que ha evolucionat a un ritme diferent i que encara ofereix un alt percentatge de puresa atrau als nous descobridors del Delta com si haguessin trobat aquí la font de l’eterna joventut.
Molts s’han quedat esbalaïts
i no precisament
per la bellesa
de la fotografia
Una vegada emesa a la cadena catalana –que, per ser una de les apostes de l’estiu, se l’ha ventilat en només tres setmanes–, la veritat és que Delta Aquaterra no ha deixat a ningú indiferent. De fet, molts s’han quedat esbalaïts i no precisament per la bellesa de la fotografia que, efectivament, és espectacular; el qual té un mèrit relatiu partint d’uns paisatges i una llum tan especials de per si.
Tret d’alguns actors amateurs de la zona feliços perquè que han pogut fer el gran salt a la televisió com a extres, la sèrie ha enfadat a molta gent. Per començar, la ficció no ho és tant per a un pescador de Deltebre que té moltes similituds amb el protagonista: és un expert en la pesca de pops, la seva barca es diu igual que la que surt a la tele, la seva parella és una romanesa per la qual va deixar a la seva dona i les seves dues filles es dediquen al mateix: una és patrona de vaixell i l’altra dentista. Diuen les males llengües que la història la va explicar als guionistes la filla marinera a mode de venjança perquè el seu pare va enganyar a la seva mare i a ella la va acomiadar de la barca on treballava. Igual que va fer Amenábar a Tesis quan va posar al dolent de la pel·lícula el nom d’un professor real que l’havia suspès quan estudiava cinema.
La ficció no ho és tant per a un pescador que té moltes similituds amb el protagonista
Un altre fet molt criticat és la falta de rigor a l’hora de situar municipis i paisatges que no corresponen a la realitat. En aquest sentit, la tergiversació més bèstia és quan el petit Port de Deltebre es converteix en una mena d’armari de Nàrnia en el que amarres la barca al riu i, quan baixes a terra, et trobes davant la immensitat del port marítim de La Ràpita. Els rapitencs estan tan emprenyats que no m’estranyaria que eliminin TV3 del tercer canal de la tele i posin Antena 3 entre La 2 i Cuatro.
Tampoc ha agradat el fet que la sèrie situï com una mena de lobby mafiós els integrants del que anomenen la ‘Mesa d’Acord’ i que inclou els arrossaires, les empreses de les muscleres, la concessionària de Les Salines, els pescadors d’angula i, com a malignes suprems, la comunitat de regants. Tots ells són sospitosos d’haver pressionat, amenaçat i ves a saber si també assassinat a una activista ambiental a la que consideren ‘ecotalibana’ per dir que no s’ha de fer res per protegir la regressió de la costa perquè la natura ha de seguir el seu curs natural i, si d’aquí uns anys, en lloc de cotxes, fem servir góndoles per desplaçar-nos pels pobles, és perquè era el nostre destí convertir-nos en una Empuriabrava matussera.
A mi, el que em dol més de la sèrie és que intentin colar-nos a actors valencians com si fossin ebrencs. Potser als catalans orientals els hi sona igual el parlar de Deltebre que el de Castelló, però a la gent d’aquí ens esclaten les oïdes quan algú usurpa la nostra identitat i, a sobre, ho fa malament. És que, a banda de Carol Rovira, no hi havia més actors nadius aptes? Perquè no s’entén que els principals personatges autòctons estiguin interpretats per valencians, mallorquins i barcelonins. Això sí, l’actriu que encarna a l’activista italiana desapareguda, com que surt poc i parla menys, ja està bé que sigui una santjaumera.