Els 500 anys de la unificació de Vila-seca ens interpel·len de manera directa. La unificació de la Vila-seca del Comú i la Vila-seca dels Olzina es materialitza l’any 1525 amb la compra del Castell per part de l’arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona. Una compra feta amb fons personals i cedida a la Mitra amb un objectiu clar i directe: mirar de reforçar la seguretat del Port de Salou i la vida econòmica del Camp de Tarragona.
Això que explico no m’ho van ensenyar a l’escola. Hauria pogut tibar del fil de les monografies de l’Agrupació Cultural de Vila-seca per estar al cas, però ho he après ara cuit a corrents, gràcies a la feina de Joan Maria Pujals, que s’ha capbussat en les fonts documentals i ofereix materials nous, per presentar, coincidint amb aquest aniversari, el llibre Una cruïlla decisiva, Pere de Cardona, Vila-seca i el Camp de Tarragona al segle XVI.
Sí que estava al cas que Joan Kies, el cònsol holandès a Barcelona que elaborava aiguardent a la fassina que hi havia a la propietat del Castell, li havia comprat a Josep Vidiella, ja no era de l'arquebisbat.
Pere de Cardona
va comprar la senyoria de la Vila-seca dels Olzina a Caterina Papiol
El que no tenia tan clar era el pes de la figura de Pere de Cardona, que el juny del 1525 va comprar la senyoria de la Vila-seca dels Olzina a Caterina Papiol, vídua de Gaspar de Saportella, i als seus fills Gaspar i Eusebi, la torre, el lloc i terme, i el Mas de les Vaques. Una operació complicada de la que ara a més es publica per primera vegada el censal, el document que van signar tots els que van participar en l’operació.
Pere de Cardona, no necessitava el Castell de Vila-seca per ell, que ja tenia cases per triar i remenar, el palau arquebisbal de Tarragona, i a Barcelona un palau al carrer Ample, i una casa d’estiueig a la Rambla. Però l’operació anava més enllà de tenir una propietat més. El que es buscava en un temps d’incursions corsàries, és protegir el port natural de Salou que era el motor de l’activitat d’un Camp de Tarragona que s’havia anat repoblant progressivament des del segle XII.
I l’activitat de pirates era intensa el segle XVI, el moment de la gran expansió otomana, que a més va tenir un aliat circumstancial: França que estava en guerra contra Carles V, i que compartia enemic amb els turcs. La Torre Vella de Salou, que és del 1530, la torre de Barenys, és feta construir per Pere de Cardona per la inseguretat que es vivia en aquella època, que també obligava als habitants de Barenys a refugiar-se a Vila-seca. A més dels turcs, corsaris del nord d’Àfrica, genovesos, provençals... feien insegura la navegació i el comerç.
El port natural de Salou era el motor
de l’activitat del Camp de Tarragona des del segle XII
D’aquí la unificació que va promoure Pere de Cardona.
Pujals el defineix com un home del Renaixement. Peça clau per un Carles V, que tenia Nàpols i Sicília, encara com herència de la petjada catalana de la Corona d’Aragó. Nomenat virrei del Principat de Catalunya, del Rosselló i la Cerdanya, el 1521; Carles V va corregir l’error de la tria que va cometre al País Valencià on el 1520 va designar com a lloctinent el castellà Diego Hurtado de Mendoza y Lemos, cosa que va comportar entre altres raons, l’aixecament popular conegut com les Germanies.
Pere de Cardona, amb les màximes responsabilitats polítiques i militars, va saber polir les reticències de les institucions catalanes. L’arquebisbe de Tarragona, tindrà una forta presència social, i el seu palau de Barcelona serà centre estratègic de negociacions polítiques de gran transcendència i abast, de guerres, a papats, de cardenals a reis. A més de l’impuls i mirada cultural, d’un home que tenia una de les biblioteques més importants de Barcelona.
Divendres passat, a la sortida de la commemoració dels 500 anys de la unificació de Vila-seca, a l’Auditori, Joan Maria Pujals en animada conversa amb Joan Martí i Castell, el primer rector de la URV, s’engrescava sobre la primavera erasmista que va viure la Catalunya del segle XVI, i s’exclamava del poc reconeixement que ha tingut aquest aire renovador que va arribar dels Països Baixos.
Pujals apunta al final del seu text una lliçó de present d’aquella unificació: Pere de Cardona va saber llegir la geografia, aquella cruïlla decisiva. Ara diu: «toca llegir la història, i modelar-la en nom del bé comú, sense trair-la».