Els camioners organitzats han fet arribar la seva queixa al departament d’agricultura, ramaderia, pesca i alimentació per la versió que es va fer córrer que el brot de pesta porcina africana que patim aquests últims dies el podria haver originat un entrepà d’embotit a mig mastegar que un transportista havia llençat en una àrea de servei de l’AP-7 a l’altura de Cerdanyola del Vallès.
Un entrepà amb un embotit amb algun producte de porcí de fora de la UE, que després devoraria un senglar, ara que s’han acostumat a alimentar-se del que troben a papereres i escombraries, i d’aquesta manera s’hauria escampat el virus.
Els camioners s’han ofès, diuen que ells són polits i curosos i que no van llençant entrepans per les finestres dels seus camions, i demanen que hi hagi disculpes i rectificacions, sobretot ara que s’ha obert una altra hipòtesi que diu que l’origen podria ser en un dels laboratoris que estudia aquests virus.
Cadascú va a la seva. La societat
ha canviat i el principi d’autoritat s’ha desplaçat
Un comitè de savis, de sis experts externs, més un del CRESA (Centre de Recerca de Sanitat Animal), i un altre de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) que auditaran procediments, protocols i maneres de treballar en un seguit de laboratoris, per saber com va començar aquest brot prop de la UAB, després de més de tres dècades que s’havia erradicat la pesta.
Que s’hagin estancat els casos en una àrea de sis quilòmetres donava bones impressions després dels deu primers dies, per bé que no es podrà abaixar la guàrdia.
I mira que les restriccions a l’activitat a l’aire s’han hagut de reforçar quan la gent se les saltava amb una bona mostra d’inconsciència i d’egoisme. Com que la pesta no es transmet als humans doncs vinga a saltar-se la cinta que tallava el pas i a pedalar i córrer, o a buscar el tió.
Cadascú va a la seva. La societat ha canviat i el principi d’autoritat s’ha desplaçat. I tothom sap de tot i més que els experts. De manera que, a risc d’escampar el virus, la gent se saltava les restriccions que miraven d’evitar que dels senglars això pogués saltar a una granja i que es compliqués el panorama encara més. I d’aquí la dràstica mesura que reclama Europa que passa per sacrificar milers dels porcs, 35.600, que hi ha en les granges de l’anella dels 20 km de proximitat l’origen del brot, i que passaran als circuits de consum intern, no aniran a l’exportació.
Europa reclama sacrificar milers
de porcs que hi ha en les granjes de proximitat a l’origen
D’aquesta crisi hi ha un altre element remarcable: la sobrepoblació de senglars, que si no es controla bé, farà que la pesta s’escampi arreu amb força facilitat. Aquests últims 25 anys la població de senglars s’ha duplicat, i ara n’hi ha més de 200.000, encara que la sequera n’ha reduït la població, i que els caçadors n’abaten cada any entre 50.000 i 70.000. Però amb això sol no n’hi ha prou, sense depredador natural, i alimentant-se en zones urbanes, això ha sortit del que és sostenible, i els pagesos són els qui en pateixen les conseqüències més dures.
Hem passat d’una època en què els senglars van estar a punt de desaparèixer, un grup de caçadors en va criar i reintroduir, a patir aquesta invasió de present. Raül Garrigasait ja ho va escriure a Profecia en una novel·la visionària que alertava del que ens passa.
I la ficció televisiva, Porca misèria, encara ens va afegir un altre element: la gent va comprar porcs vietnamites com a mascota, que després han deixat anar i s’han barrejat amb senglars, donant un híbrid que acostuma a tenir unes 15 cries cada vegada que pareixen.
En tot cas la Taula del Senglar creada fa dos anys, coordina un seguit d’actuacions per frenar la població i els danys que causa aquest animal, que més que dobla als conills pel que fa al nombre d’expedients oberts que ho denuncien.
Una cosa ha dut a l’altra. La pesta i el mal econòmic al sector porcí, i el senglar com a transmissor que ha activat l’alerta per reduir el seu pes al medi ambient a Catalunya. Una vegada més les urgències per allò que hauríem de tenir endreçat ens porten més mals.