«Una de les comarques productores de préssec més riques de la província de Tarragona abraça les poblacions del Morell, la Pobla de Mafumet, Constantí, Perafort, Vilallonga del Camp i la Selva del Camp». Són imatges del No-Do de l’estiu de 1953, explicant l’enviament d’una part de la collita amb tren cap a Anglaterra. Aquest vídeo forma part de l’imaginari de les poblacions de la Vall del Francolí, una de les zones més fèrtils del Camp de Tarragona i que a partir dels anys setanta va viure la gran transformació, amb l’arribada de la petroquímica. El pèrit agrícola i divulgador Joan Gamundi ha publicat el llibre Pagesos actius al Morell, la Pobla de Mafumet i Vilallonga del Camp, de l’expansió del presseguer i l’avellaner fins a l’actualitat. Un treball basat principalment en els seus records i vivències com a agent del Servei d’Extensió Agrària (SEA), creat a mitjans dels anys seixanta. Un excel·lent testimoni per reconstruir el passat recent d’una zona fortament industrialitzada, però a la vegada amb una gran tradició agrària.
Joan Gamundi explica en un llibre les seves vivències com a tècnic agrari als anys 60
La Vall del Francolí és una de les zones que encara concentra, juntament amb el Baix Camp, bona part de les explotacions d’avellaners del Camp de Tarragona, el que s’ha fet més visible a partir de la construcció de l’autovia A-27. Mentre que el cantó esquerre és argilós, el cantó dret és molt fèrtil amb una terra més arenosa, procedent d’al·luvions del riu. «A més d’un sòl idoni per a l’agricultura, s’hi afegeix l’accés relativament senzill a l’aigua, tant per la proximitat amb el Francolí com per la presència d’aqüífers, amb la conseqüent proliferació de pous», resumeix Gamundi. Als 86 anys ha escrit el llibre a partir de l’encàrrec de l’Ajuntament del Morell, al qual havia contactat prèviament per oferir-los l’àmplia documentació gràfica i documental de la seva etapa professional com a agent del SEA, quan es van organitzar nombrosos cursos de formació als productors de la zona. Precisament, una de les anècdotes que explica al seu llibre és que el SEA va crear-se a conseqüència dels acords entre el govern franquista i els Estats Units, que van significar els primers signes d’aperturisme després d’anys d’autarquia. «Es va copiar el model californià i els mateixos professors nord-americans que ens van formar, van inculcar-nos l’esperit de servei, amb molt accent en la professionalitat i la comunicació, de manera que vàrem poder treballar amb molta autonomia i lluny de condicionants polítics propis de l’època», recorda Gamundi. A mitjans dels anys seixanta van fer-se a la zona els primers cursos d’esporga de presseguers i d’ús d’adequat d’adobs. El presseguer va ser el cultiu dominant al Morell a partir de la crisi de la fil·loxera, a finals del segle dinou, i fins a l’arribada de la petroquímica, a principis dels anys setanta. En el mateix llibre xifra en gairebé 400 hectàrees la superfície dedicada a aquest conreu a mitjan segle XX en el municipi del Tarragonès. La construcció del complex industrial va accelerar el canvi de cultiu cap a l’avellaner, molt més còmode i rendible, i ja amb molta tradició a la zona. «A la pràctica, bona part de la població pagesa va passar de dedicar-s’hi a temps complet a temps parcial i amb la fruita seca era molt viable», rememora Gamundi. El cultiu de l’avellana va continuar vivint una forta expansió fins a l’any 1990, quan l’entrada a la Comunitat Europa va significar una caiguda de preus i, en conseqüència, els primers abandonaments de plantacions. En tota la demarcació, s’havia arribat a les 35.000 hectàrees en el seu punt àlgid, lluny de les 6.000 de principis de segle vint i de les 10.000 que es calcula que hi ha actualment.
L’arribada de la petroquímica va forçar el canvi cap a una agricultura a temps parcial
Amb aquest llibre, Gamundi culmina una vida dedicada a la formació dels pagesos del Camp de Tarragona i també a la divulgació del món agrari. A mitjans dels anys vuitanta va escriure setmanalment al Diari de Tarragona sobre agricultura. També és autor de dos llibres dels grups de pagesos actius de Mont-roig i l’Alforja, respectivament, considerats els primers de l’Estat dedicats a la formació continuada. «Gamundi va contribuir molt en el seu moment a la modernització del cultiu de l’avellaner i sempre n’ha fomentat la divulgació», resumeix Ester Gomis, presidenta de la DOP Avellana de Reus.