Té futur el cultiu de l’avellana al Camp de Tarragona? Després de la cinquena collita consecutiva amb una producció molt baixa, el context ha estat propici per sentenciar de mort un conreu amb una llarga tradició. Les fortaleses que acumula el sector combinat amb les oportunitats en forma de creixent demanda de consum són prou contundents per pronosticar-li llarga vida. Així i tot, la creixent complexitat de la fruita seca portarà a una reducció de superfície i requerirà un sector productiu més reduït, degudament professionalitzat i tecnificat, i amb varietats que s’adaptin a un clima més càlid.
«En altres països s’està plantant avellana perquè està creixent el seu consum. És veritat que el canvi climàtic ens està atropellant i cal respondre amb una posada al dia de les explotacions. Amb una visió a llarg termini, clarament és un conreu amb molt futur». És Ester Gomis, presidenta de la DOP Avellana de Reus, que és conscient que el sector passa per un moment de reconversió, que deixarà enrere un model de petites finques treballades a temps parcial cap a un nou escenari dominat per agricultors a temps complet i disposats a afrontar les exigències del cultiu, tant econòmiques com tècniques.
S’estima que la darrera collita ronda les 2.500 tones en closca, lluny de les 10.000 habituals. Un nou exercici de mala producció, que ha portat una part dels petits productors a tirar la tovallola i que s’instal·li un discurs molt pessimista.
A l’altre extrem es troba Xile, que ja és el quart productor mundial i que en els darrers quatre anys ha doblat la superfície conreable, amb una important presència de varietats italianes i catalanes, a partir del poderós argument que la demanda mundial és superior a l’oferta.
Unes clares perspectives de creixement de consum, una potent indústria transformadora, un sector ben articulat i una gran tasca de valorització de la qualitat del producte local realitzada en els últims anys per la DOP Avellana de Reus són raons molt poderoses per continuar apostant per un conreu que va arribar a tenir 35.000 hectàrees de superfície als anys vuitanta i actualment ja està per sota de les 10.000. En definitiva, una crisi de producció i de cultiu que pot posar en perill tota la cadena de valor del sector. Per això, les esperances estan posades en l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) de Mas Bové a Reus, que té la col·lecció de material genètic més gran en l’àmbit mundial de l’avellaner.
«Les causes són multifactorials. A grans trets ha coincidit un període de sequera i una pujada de temperatures, amb més plagues i amb menys recursos en fitosanitaris», resumeix Laia Abelló, tècnica de l’IRTA.
L’avellana és un fruit que té un cicle molt llarg, amb la qual cosa està sotmès a moltes incerteses i el canvi climàtic no ha fet més que accentuar-les. Del desembre al febrer es porta a terme la pol·linització, per donar pas el març a la sortida de les fulles i, finalment, comença a créixer el fruit el juny.
«El canvi climàtic ha pogut modificar els cicles de floració i els seus solapaments entre flors masculines i femenines. A més, per pol·linitzar es necessita el creuament entre varietats que siguin compatibles entre elles», afegeix Abelló.
L’IRTA ja té a punt un ambiciós assaig amb quinze varietats (cinc catalanes, cinc italianes i cinc nord-americanes) a tres punts geogràfics de Catalunya per identificar les varietats que millor s’adaptin a l’actual entorn. Des del centre de recerca confien que els resultats de l’estudi ajudaran a incrementar la producció d’avellana i així garantir la viabilitat de les explotacions. Caldrà esperar sis anys per tenir una visió mínimament rigorosa, un període que es farà llarg.
El canvi climàtic ha fet més estralls en les explotacions que ja tenen més de quaranta anys, que són majoritàries al Camp de Tarragona, amb una caiguda molt significativa del rendiment. Per tant, en els pròxims anys caldrà afrontar la renovació de gran part de l’actual superfície d’avellaner, que s’ha convertit en un cultiu més exigent en condicionants climàtics enfront d’altres conreus mediterranis. Les generacions de joves agricultors estan cridats a entomar el repte, tant des d’un punt de vista empresarial com de gestió de l’explotació.