És obligació dels que ens governen solucionar els problemes de la gent i, hauria de ser, no crear-ne de nous que pel que es veu és el que es dediquen a fer alguns d’ells.
Un exemple molt clar d’això el tenim arran de l’accident de dos trens d’Alta velocitat a la província de Còrdova que va provocar la mort a 45 persones i ferides a desenes.
Un dels dos havia descarrilat i l’altre el va envestir a més de 200 kilòmetres per hora. En definitiva, una topada molt violenta que va deixar els primers vagons del tren que va envestir al descarrilat fet una ferralla de molt difícil accés perquè els serveis d’emergència poguessin rescatar supervivents, trobar persones que havien mort i avaluar els desperfectes per esbrinar el motiu de l’accident que pel que diuen costarà molt de concretar del tot.
En aquesta ocasió govern central i autonòmic han treballat en coordinació des del principi tot i que, malauradament, des de primeres hores hi va haver qui va començar a malparlar a tord i a dret sense tenir ni idea de què havia provocat el tràgic accident.
En aquesta ocasió govern central i autonòmic han treballat en coordinació
Pel que sembla no ens traurem de sobre aquesta manera de fer en molt de temps en part perquè hi ha una part gens menyspreable de la població que compra el relat abrandat en contra del govern de torn, ara especialment en contra del govern de Pedro Sánchez.
Per descomptat que és feina de l’oposició controlar que el govern faci les coses bé i demanar-li explicacions quan les fa malament, que segur que el govern en fa de malament perquè ningú és infal·lible, però en el cas d’una tragèdia com la de Còrdova abans de posar el crit al zel des del punt de vista polític, s’ha de deixar fer els equips d’emergència. Això seria fer oposició constructiva, però ja sabem prou bé que aquesta manera de fer no abunda a la política espanyola sobretot en el partit ultradretà Vox que des del primer moment va acusar el govern de ser el culpable, potser indirecte, del lamentable accident. Vaja, tot molt constructiu com sempre. És una manera de fer consistent en llençar la pedra i amagar la mà o dit d’una altra manera de calumniar sense gaire sentit perquè sempre hi haurà qui s’ho cregui encara que al final es demostri que no eren certes les acusacions.
Si torna a passar un accident a Rodalies no està gaire clar qui pagarà els plats trencats
Temps hi haurà per fer comissions d’investigació parlamentària, compareixences de ministres al Parlament i judicis, que de tot això n’hi haurà. I s’aclariran els motius de l’accident, el que ja veurem si algú paga per tot plegat.
I mentre estava tothom preocupat per l’accident d’Ademuz, un tren de Rodalies descarrilava a Gelida perquè li va caure a sobre un mur de contenció i va matar el maquinista. Un altre lamentable accident que, en aquest cas, sembla que demostra, una vegada més, la manca d’inversions que pateix i ha patit durant massa anys el servei de rodalies de Catalunya, els números no enganyen. Aquest dissortat accident ha provocat un caos total als transports de tot Catalunya perquè els maquinistes es van plantar i van dir que si no es revisava tota la xarxa no conduirien els trens. Total servei suspès a tot arreu sense donar gairebé cap explicació als soferts usuaris, almenys a l’estació de Sants, la que acumula més passatgers. Tot i que els Ferrocarrils de la Generalitat han continuat donant serveis a un important gruix de la població, el servei als ciutadans ha estat molt deficient.
Des que es va començar a parlar del traspàs total de Rodalies a la Generalitat, el sindicat de maquinistes de Renfe, el Semaf, hi va estar clarament en contra. Consideren que passar a dependre de l’executiu català serà negatiu pels seus interessos i han fet valdre la seva oposició fins que se n’han sortit, en part. Pot ser que no els falti una part de raó però vist des d’un punt de vista diferent.
Si torna a passar un accident a Rodalies per culpa del mal estat de la infraestructura, que com ja sabem no s’hi ha fet el manteniment que cal des de fa molts anys, no està gaire clar qui pagarà els plats trencats, o si qui certament no en té tota la culpa.