Recompondre el trencaclosques a cop de carambola

L’amic, i company de contraportada, Xavier Grasset, em deia dimecres a La Selva, de TV3, que la política espanyola s’havia convertit les últimes hores en aquell programa de televisiu Billar a tres bandes. El comentari sorgia arran de la nova situació després que el Congrés tombés l’anomenat decret òmnibus i el Consell de Ministres aprovés una regularització d’immigrants pactada amb Podemos. I tot això després d’unes agres setmanes pel Govern espanyol arran de la tragèdia ferroviària d’Adamuz i del caos de Rodalies que pateix Catalunya, que han situat una vegada més Pedro Sánchez en una situació límit. Però el líder socialista tanca una setmana que podia haver estat una més en la seva llista de setmanes negres, amb un cert respir, amb una mica de marge per intentar aconseguir el seu gran i l’únic objectiu final: seguir fins al 2027.

D’estar a un pas del col·lapse, Sánchez ha esgrimit aquesta setmana les bones dades de l’atur, que per primera vegada en 20 anys baixa dels dos dígits; regularitza mig milió d’immigrants; dels dos decrets que havia de validar el Congrés en perd un (l’important) i en salva un altre i José Luis Ábalos renuncia a l’acta i el PSOE guanya un diputat i una mica de tranquil·litat en un temps en què el preu de cada vot compta. La suma d’aquests quatre elements fa que el president espanyol pugui agafar aire per intentar recompondre el trencaclosques i tirar endavant. Haver perdut el decret òmnibus, sobretot la revalorització de les pensions, no ha sorprès el Govern espanyol, que ho sabia des del dia que ho va aprovar el Consell de Ministres al desembre, ja que forma part d’una estratègia perfectament dissenyada i que ja la van aplicar l’any passat. És una qüestió de relat polític, amb l’objectiu de retratar els que hi voten en contra, sobretot al PP perquè de Junts ni en parlen, per posar-los entre l’espasa i la paret i denunciar que donen l’esquena als pensionistes, si cal inventant que els pensionistes hauran de tornar els diners de l’augment que ja els han pagat aquest mes. Un relat que va quedar en evidència amb la reacció de Pedro Sánchez a les xarxes menys d’una hora després de la derrota al Congrés amb un vídeo gravat hores abans de la votació acusant el PP, o la resposta de la vicepresidenta Yolanda Díaz després del debat assegurant que deu milions de pensionistes perdien 50 euros al mes en derogar-se el decret. Un relat que pot durar encara uns quants dies, ves a saber si fins després de les eleccions a l’Aragó, per després elaborar fer un nou decret amb la revalorització tombada i segurament corregint una part de l’escut social corregint una part del capítol dels desnonaments que inclogui més protecció als petits propietaris afectats per ocupacions, i així vèncer les reticències de Junts i aconseguir el seu vot favorable.

Però la carambola més important és la que es pot produir com a conseqüència del pacte dels socialistes amb Podemos sobre la regularització d’immigrants, que de retruc ha obert la porta a poder recuperar el compromís de l’executiu amb Junts per la delegació de les competències d’immigració a Catalunya. Podemos ara s’hi posa bé si es corregeix l’exposició de motius que diu que és «racista», i la portaveu juntaire Míriam Nogueras ho accepta sempre que «no es toqui un pèl» de l’articulat. Les peces van encaixant de mica en mica, i després de tancar amb Esquerra el finançament autonòmic, i d’aplanar el camí amb el PNB, que també acusa Sánchez de triler i de jugar constantment a la ruleta russa, el Sudoku del president espanyol es pot aclarir una mica. Li queda per tancar el front intern del govern de coalició amb Sumar que la part socialista creu que no suposi un problema.

Amb les boles altre cop dins el triangle damunt el tapet de feltre verd de la taula, Pedro Sánchez intenta recomençar la partida i recosir aquella majoria de la investidura que li va permetre accedir al govern. Després de les últimes jugades i de les caramboles torna a tindre el tac a punt per fer córrer les boles altre cop, i a veure si rebotant en alguna de les bandes li surt la jugada que busca: poder aprovar els pressupostos de l’estat. D’aconseguir-ho serien els únics d’aquest mandat, alguns continuen pensant que és una quimera. Ves a saber!