Hi ha un bosc, a l’est d’Ucraïna, que ben bé podria ser la metàfora perfecta per explicar la guerra que s’hi lluita des de fa més d’una dècada. De fet, dir-n’hi bosc és molt generós. Més aviat és una renglera d’arbres. Una renglera més estreta del que ara mateix probablement t’estàs imaginant. Una filera de dos quilòmetres de bosc, envoltada per mines i explosius a una banda i l’altra.
Travessar el bosc és, ara mateix, l’únic camí possible per arribar fins a Andriivka, un petit poble als afores de Bakhmut, a la província de Donetsk, al Donbàs.
Abans de la guerra, aquesta era una de les zones més pròsperes del país. Per això, quan Rússia va envair Ucraïna, el febrer del 2022, tenia ben marcats en vermell Bakhmut i el seu oblast (el que en ucraïnès significa voltants, o el que aquí en diríem àrea metropolitana). Ara, però, aquella indústria metal·lúrgica se n’ha anat en orris i hi queden ben poques de les 70.000 persones que hi treballaven. Molts han marxat. Altres molts han mort. Ara ja només hi ha guerra, i Andriivka és ja només un petit poble reduït a poc més que runes.
Setembre del 2023
Es complia un any i mig des que Putin va ordenar la invasió i la guerra feia mesos que estava estancada. Totes les esperances ucraïneses estaven posades en ‘la contraofensiva’ que havia de fer l’exèrcit ucraïnès, ja armat i entrenat per l’OTAN.
Un dels llocs clau a recuperar era Andriivka, una posició estratègica llavors dominada pels russos. Reconquerir-la seria un punt d’inflexió que els permetria desallotjar els civils que encara quedaven vius a Bakhmut i, sobretot, tallar les rutes logístiques que feien servir els russos per enviar personal i armament al front. Aconseguir-ho era, en paraules del portaveu de l’exèrcit, ‘la clau de l’èxit’ de la contraofensiva.
Enmig de la
guerra, el temps
és l’espai de calma entre una explosió i la següent
Per arribar-hi, calia recórrer els dos quilòmetres de bosc. Dos mil metres. Dos minuts en cotxe. Deu minuts corrent. 35 segons per a un projectil de morter. 3 mesos d’intents frustrats per l’exèrcit ucraïnès. L’exemple més evident de la relativitat del temps. Quan hi ha guerra, quan tot salta pels aires, el temps no és altra cosa que l’espai de calma entre una explosió i la següent. El nou intent s’encarrega a la 3ª Brigada d’Assalt (part del polèmic Batalló Azov). Entre les tropes que segueixen les ordres del sergent Gagarin hi aniran incrustats també dos periodistes: Mstyslav Chernov i el seu col·lega de l’agència Associated Press, Alex Babenko.
'Sou idiotes'
Els diuen els militars. «Nosaltres no tenim més remei, però vosaltres?». No és ben bé cert, perquè la gran majoria d’aquells joves combatents són allà de manera voluntària. «La càmera és l’única arma que sé utilitzar», els respon Chernov. A tot el que poden testimoniar en primera persona hi afegeixen drons i microcàmeres incrustades al casc dels soldats.
És el que ens permet començar a buidar el món abstracte i difús que per nosaltres és un front de guerra. Convertint-nos en testimonis directes del que hi passa. No matem, ni morim, però veiem matar i morir, que potser és el que més s’hi acosta. El resultat de tot plegat és 2.000 metres fins Andriivka (Filmin), un documental pioner i revolucionari del periodista que millor està aconseguint allò en què molts ens hem estavellat: acostar l’espectador, el ciutadà occidental, al significat de la paraula guerra. Chernov la despulla de mística i romanticisme i la mostra tal i com és: absurda.
El gran èxit és una bandera onejant enmig de runa i arbres cremats
Una absurditat que il·lustra de manera excel·lent al punt culminant del documental, quan la missió aconsegueix finalment arribar a Andriivka. Dos mil metres i innumerables morts després, el gran èxit és una bandera onejant enmig de runa i arbres cremats.
Poques setmanes després, Andriivka va ser ocupada novament pels russos, que encara la controlen.
Ara que es parla de negociacions
I es diu que Ucraïna ha de cedir territori a canvi de plans de pau, necessitem entendre què suposa això pels ucraïnesos. El documental ens hi ajuda: cada metre de terreny és la vida d’algú. A cada pam de terra hi ha vessada la sang dels seus fills, pares i germans. Chernov ens permet conèixer-ne alguns. Colpeix veure’ls mentre la veu en off ens explica en quin moment precís quedaran truncats els seus somnis. Com ells, en el moment d’escriure aquest article, ja són 55.000 els morts al front de la guerra d’Ucraïna.