M’apropio d’un concepte periodístic de la factoria de l’amic Enric Juliana, el Madrid DF. Ho faig per intentar explicar com està la situació política a la capital de l’estat. He escrit molts cops que no és igual l’ambient de Madrid que el de la resta d’Espanya, però he d’admetre que cada vegada més la crispació i la polarització s’ha estès més enllà de la M-30, i el microclima madrileny cada cop és més peninsular, sobretot si ens fixem en les portades de bona part de la premsa espanyola. Aleshores ja la conclusió és que el clima a Madrid és irrespirable.
Un amic que viu a l’estranger i no segueix al minut l’actualitat política d’aquí em demana què està passant, perquè la sensació que hi ha entre els expatriats espanyols amb qui té contacte és que estem al final d’un període i a punt d’iniciar un canvi de cicle. Una percepció que també es té aquí, si analitzes no només les portades i la majoria de les tertúlies de les teles i de les ràdios espanyoles, sinó el missatge que llença diàriament l’oposició sobre suposats escàndols de l’entorn personal i polític del president espanyol. La notícia que el germà de Pedro Sánchez anirà a judici per un suposat tràfic d’influències, i les continuades actuacions d’un jutge contra la seva dona, són els dos capítols familiars a què el president espanyol s’enfronta cada dia. I en el seu entorn polític, el cas Ábalos, amb episodis cada dia menys edificants, el sacseja constantment, ja sigui per la filtració de missatges de WhatsApp privats o per un informe misteriós de la Guàrdia Civil que no s’ha publicat i que esquitxaria el seu home fort al PSOE, Santos Cerdán. Segurament no és cap casualitat que l’home de Sánchez que porta les relacions amb Carles Puigdemont estigui a l’ull de l’huracà per unes suposades comissions irregulars en la concessió de diverses obres públiques que li atribueix una investigació fantasma de l’UCO que encara no ha sortit per enlloc. A aquest carrusel judicial cal afegir-hi la imputació del Fiscal General de l’Estat per filtrar, suposadament, uns correus de la parella de la presidenta madrilenya, Díaz Ayuso. Si tot això ho poses en una coctelera, com fa la dreta des de primera hora del matí fins a mitjanit, tens ràpidament la recepta dels populars: amb un germà processat i la dona imputada no li queda altra sortida que convocar eleccions. Una petició que el mateix Núñez Feijóo declina des de la tribuna del Congrés amb el ritu aznarià del «Vagi-se’n senyor Sánchez!». I ja se sap que les paraules d’Aznar són com un sagrat manament dintre del PP, i ja fa uns mesos que va deixar clar quina era l’última regla: el que pugui fer, que faci.
No estem en una situació nova, ni tampoc exclusiva d’aquesta legislatura, que arranca després de les generals del 23, el mateix dia que s’inicia també la resiliència del líder socialista per utilitzar tots els mecanismes per mantenir el govern i esgotar el mandat. Ara bé, el marge de maniobra de Sánchez s’escurça, i al famós manual de resistència s’hi han d’anar afegint pàgines gairebé cada setmana. Unes quantes són econòmiques, i aquí el cap del govern té les coses de cara, perquè les dades de l’economia espanyola i les previsions són bones. Per això l’economia no forma part de l’estratègia d’oposició de la dreta, perquè és un terreny que els socialistes tenen guanyat. En canvi, la política internacional sí que genera també confrontació, i Sánchez amb un paper europeu més matisat, abandera una posició internacional de duresa contra Israel en defensa de Gaza i de Palestina, mentre que Feijóo navega en certa ambigüitat per evitar la confrontació directa amb Israel. Aquest cap de setmana el president espanyol ha continuat aquesta estratègia reunint-se amb Erdogan a Istanbul i allí mateix com a president de la Internacional Socialista anunciar una resolució a les Nacions Unides perquè pugui entrar ajuda humanitària a gran escala i sense impediments a Gaza.
El PP, mentrestant, està enfeinat amb la preparació d’un congrés amb el qual Feijóo busca il·lusionar la seva parròquia i que li serveixi per rearmar-se ideològicament i orgànicament per afrontar l’última part de la legislatura i estar preparat per si Sánchez, en un gir de guió, decidís canviar de plans i convocar els ciutadans a les urnes. Un escenari que en el seu entorn i al PSOE descarten, perquè de moment la major part de la investidura, a empentes i rodolons, aguanta, això sí, sense pressupostos i amb el poder judicial al clatell. Com als Pastorets, l’huracà xiula al DF i vivim permanentment en una tempesta perfecta.
Periodista cambrilenc, treballa a la delegació de TV3 a Madrid. Va ser també corresponsal a París. Forma part del panorama habitual del Congrés al costat dels lleons. Arrelat a Madrid, casa seva és Cambrils, on presideix l’Associació Cultural Revista Cambrils.
