Nissaga infeliç o els paral·lelismes d’una ensulsiada

Pocs n’hi ha que sàpiguen que les quatre columnes de la portalada del Palau de la Generalitat de Catalunya van venir de Tarragona al segle XVI.

Aquestes quatre columnes de granit formaven part d’un conjunt de més de 40 pilars d’un monument que es va erigir durant la visita de l’emperador Adrià a la Tarraco Escipionum Opus.

Totes aquestes peces van recórrer tota la Mediterrània. Venien de la zona de Troia i com que abans tot s’aprofitava, qui sap si havien format part d’algun temple de la capital cantada per Homer.

Encara que en una quantitat molt minsa, Barcelona també té un grapadet de monuments romans que, sovint, escapen a la vista del turista que, ara mateix, només està obcecat amb Gaudí.

Un bocinet d’unes termes al Pati Llimona, al carrer de Regomir; tot el subsol del Museu d’Història de Barcelona (digne de veure); les quatre columnes corínties de l’antic Temple d’August, mig amagades al Centre Excursionista de Catalunya; la Porta Praetoria o Portal del Bisbe al costat de la Catedral; les tombes d’una necròpolis a la plaça de la ‘Villa de Madrid’ (gairebé tota una metàfora) situades en un lloc cada cop més inhòspit pel que fa a delinqüència.

I, ça i lla, fragments de muralla romana, amb un bocí d’aqüeducte, que amb prou feines és visible, i tot plegat, ple de pintades d’aquests torracastanyes anomenats artistes urbans i que només són quatre fatxendes sense ofici ni benefici.

L’any 395 de la nostra era comuna, el cap de brot de torn va tenir la gran pensada de partir l’imperi romà en dos. I com era de preveure, perquè ja anaven mal dades, la part d’occident en menys de cent anys va fer cloc-i-piu.

De fet, les causes de la caiguda de l’imperi romà d’occident (i els quatre gats que ens agrada la història que avui dia anem delerosos per observar l’empremta romana que encara resta dreta amb penes i treballs) són espantosament semblants a allò que veiem ara mateix a casa nostra.

El deteriorament moral general de la societat (recordem, contra aquells que es pensen que els temps gloriosos dels grans emperadors tot eren orgies, que la societat romana tenia un decòrum i unes regles dretureres de vida tant o més fortes que el cristianisme posterior) fou un detonant de l’ensulsiada.

També les lluites per bandositats vingudes d’una mena d’anarquia instal·lada en tots els estaments; una burocràcia excessiva; uns impostos que ofegaven fins al punt que molts propietaris es malvenien les terres (mentre certs poders, entre els quals la nova Església cristiana que ja remenava les cireres i esdevenia una mena de latifundistes amb esclaus, sense manies) i s’unien a faccions d’una mena de bandolers que ja infestaven els camins.

Una corrupció a tots els àmbits i un campi qui pugui dins de les legions que ja eren manades per generals germànics que desconeixien la tradicional disciplina de Roma.

I encara, probablement, el factor més rellevant; mentre l’Església predicava la germanor universal i deixava part del poder a les noves tribus bàrbares, amb l’únic aval que es bategessin, permetien que aquestes es barallessin amb altres tribus que volien travessar les fronteres de l’imperi per fer-se amb les riqueses (cada vegada més escasses) i el poder que ja només era una farsa.

El cas representatiu és el de sant Agustí d’Hipona, que mentre qüestionava la moralitat de les guerres i demanava el perdó per a tots els bàrbars presoners, puix tots eren fills de Déu, l’any 430 va acabar fet xixina a la seva seu episcopal a causa del setge dels vàndals que ell volia perdonar.

Si hi suma un canvi climàtic, una petita glaciació que va durar força temps i que va dur molt males collites (de fet, sabem que en els dies gloriosos de l’imperi feia més calor global que no pas la que hem tingut aquest estiu, segons els entesos) tenim la tempesta perfecta perquè aquell imperi amb totes les seves glòries, educació i benestar, se n’anés aigüera avall.

Canviant algunes petites coses, tot això que hem explicat, no sona perillosament al que ens passa avui en aquest occident cofoi, superb i carregat de fum que tenim ara mateix?