Diumenge el Diari publicava els resultats de l’enquesta sobre els serveis públics de la ciutat de Tarragona. En penúltima posició de les valoracions apareixien els culturals, aconseguint una nota de 2,95 sobre 10. Molt deficient. Per a l’anàlisi tenim en compte la taula rodona que l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya va convocar en vigílies electorals. Els participants, excepte el PSC, coincidiren: la ciutat no havia avançat en la darrera legislatura. L’enquesta ho ratifica.
Teatres
Un problema menor fa quatre anys ha esdevingut crític. ERC el titllà de «vergonya» i «precarietat sense dignitat»; Junts x Tarragona considerà que «la situació era greu»; Ciutadans apuntà que «deixen molt que desitjar» i «no s’havien posat els mitjans suficients». La CUP incidí en les distàncies entre els Jujol i el PSC en el no acord sobre el Centre d’Interpretació de l’arquitecte tarragoní al Metropol.
Junts recordà que el dia de l’enfonsament del sostre del Tarragona, hi havia programada funció. ERC hi afegí els «problemes d’accessibilitat per als discapacitats»; introduí, com en el debat de 2015, que els centres cívics fossin teatres de proximitat –s’hi adheriren el PP, la CUP i els Comuns–, i incidí en «la falta de manteniment». El PSC esgrimia un –escàs– pressupost de 200.000 euros en reparacions.
La reobertura recent del Tarragona no sembla convèncer els participants en l’enquesta. La imatge del Metropol sense publicitat a les cartelleres de la Rambla, i amb vinils caducats des del juliol tampoc no ha contribuït a millorar-ne la percepció. La sala Trono a l’escenari del Metropol funciona com a oferta de petit format, però no afavoreix la plenitud jujoliana del teatre del geni modernista. La Trono mereix un futur autònom.
Biblioteques
En els debats culturals de 2011 i 2015 emergí la insuficiència bibliotecària. El Partit Popular en volia una del segle XXI al Banc d’Espanya, cosa que ha descartat l’equip de govern. Ciutadans apostava per una a l’aparcament de Jaume I, mentre que Junts x Tarragona creia en «una xarxa de biblioteques cohesionadores entre els barris».
La CUP, més que espais bibliotecaris, defensava un de polivalent a Ponent i l’alliberament d’un altre en cada barri. El PSC argumentava que «ningú no podia fer una biblioteca més ràpid». Des de l’inici de la democràcia han ostentat l’alcaldia durant 22 anys en dues etapes.
La realitat és que en els 40 anys de democràcia ciutats referents culturals com Girona, Manresa o Reus han aixecat biblioteques de primera, igual que altres poblacions més petites com Valls (3.400.000 euros) o Tortosa (3.783.226 euros). La feina de la Biblioteca Pública gestionada per la Generalitat, impagable però insuficient en un edifici de 1962. La de la Biblioteca Hemeroteca Municipal, esplèndida però massa desconeguda.
Casa de la Festa
Un altre exemple de les conseqüències de l’absència de manteniment en els equipaments municipals, més enllà de no comptar amb programació continuada com altres cases de la festa com Barcelona o Granollers. Almenys ha servit perquè la imatgeria, que havia estat distribuïda en una dotzena d’espais diferents en pèssimes condicions, hagi quedat custodiada en un únic indret visitable.
Espais no municipals
Tarragona compta amb equipaments culturals no municipals que presenten un aspecte prou diferent. La Diputació amb la Tarraco Arena i l’Auditori del carrer Pere Martell han contribuït amb programació de tercers i pròpia a millorar l’oferta. Lamentables els dèficits en el tancament acústic de la TAP i la seva deficient climatització.
La Biblioteca del Seminari, una gran aportació de l’església a la ciutat i a la Part Alta, mancada d’equipaments. El Caixa Fòrum també presenta opcions notables. Dos dels tinglados del port –aviat només un– han tingut cura d’exposicions d’interès. El teatre El Magatzem, el Teatret del Serrallo –també de l’Autoritat Portuària– i la sala Zero acullen dignament els petits formats.
Comunicació
A pesar que en els mandats socialistes tant la plantilla com els recursos econòmics destinats a comunicació van créixer de manera molt elevada, el PP considerava que la despesa en gestió de xarxes i comunicació on line tenia resultats insuficients. Ciutadans apuntà que «la inadequada difusió produeix el desconeixement del que es fa».
Tot i que l’oferta global, incloent-hi la municipal, la d’altres administracions, l’associativa i la privada, no és tan fluixa com sovint es manifesta, l’erroni enfocament de l’estratègia comunicativa del consistori ha contribuït a augmentar la percepció negativa de la ciutadania. El selfie i l’exclusió dels qui no pensaven com el govern ho van agreujar. Esperem amb fe el 2020, tot i que de moment pagarem més.