El president dels Estats Units és descobert tirant la canya a una menor a la Casa Blanca poc abans de les eleccions. Per desviar l’atenció de l’escàndol, el seu equip fabrica una guerra fictícia en un país remot, amb l’esperança que els mitjans s’hi concentrin i l’abús passi desapercebut. És el plantejament de la pel·lícula La cortina de fum (Wag the dog, 1997). La traducció literal seria «remenar el gos», una broma amb la dita «remenar la cua». Com diu una veu a l’inici de la pel·li, el gos remena la cua perquè és més intel·ligent que la cua. Si la cua fos més intel·ligent, remenaria al gos. Donald Trump «remena el gos» amb aventures secundàries que distreuen als mitjans i a tothom dels dos afers principals que el tenen collat i en els quals pinta com un fracassat: la guerra criminal d’Ucraïna i l’afer Epstein, empastifat per la pedofília i els abusos sexuals. La resta són distraccions amb què Trump controla el cicle informatiu, tot desplaçant contínuament el focus d’atenció. Com els heroïnòmans, però, la dosi cada cop ha de ser més forta. Hem passat de les amenaces de proves nuclears, la guerra dels aranzels o la construcció de la sala de ball de la Casa Blanca, a enviar policies de l’ICE o soldats de la Guàrdia Nacional a ciutats i estats que no li agraden (ja hi ha uns quants morts), al pla de pau per Gaza que no funciona (Israel continua bombardejant, Hamàs encara mana i mata, el menjar no arriba, el Consell de Pau ni s’ha format i la reconstrucció no arrenca) o a capturar al president de Veneçuela (la dictadura, però, segueix viva). Ara són a l’escenari l’Iran i Grenlàndia. Entretant, ningú connecta els punts entre Trump i el pedòfil Epstein. Amb menys indicis, el rei Carles III del Regne Unit va desposseir el seu germà Andreu de tots els títols. Trump va fugint d’estudi en el conflicte real entre Rússia i Ucraïna. Salta d’aquí cap allà sense abordar mai plenament els problemes més exigents i complexos. Un estadista de fireta, de pa sucat amb oli.