L’Informe Mundial 2026 d'Human Rights Watch no és per llegir amb un cafè a la mà si no et vols tacar la camisa. HRW, una ONG que promou i defensa els drets humans arreu del món, documenta que tres quartes parts de la població mundial viuen avui sota règims autoritaris. La democràcia ha retrocedit al nivell del 1985, aquell paisatge de dictadures llatinoamericanes i totalitarismes comunistes que crèiem ingènuament superat en l’apoteosi liberal de la Fi de la Història. Propulsen aquesta regressió Xina i Rússia, esclar. La novetat inquietant és que ja no ho fan soles. Reben el suport —si més no, la mirada displicent— d’un país que durant dos segles i mig s’ha presentat i actuat com a garant dels drets humans, la llibertat i l’estat de dret, sovint amb una dosi considerable d’autoindulgència: els Estats Units. En la darrera Estratègia de Seguretat Nacional (ja en vam parlar aquí), els drets es redueixen als drets de duana i als “drets naturals donats per Déu als ciutadans americans”. La resta pot esperar o ser ignorada en nom d’una sobirania deforme i d’un concepte de l’home cruel i indigne. Stephen Miller, l’ideòleg de la Casa Blanca, ho va resumir sense embuts en una entrevista a la CNN: “Podem parlar tant com vulguem de subtileses internacionals, però vivim en un món real regit per la força, pel poder”. Washington aplica aquesta lògica fora de les fronteres dels EUA, trepitjant el dret internacional. També ho fa a l’interior del seu país i contra els seus ciutadans. HRW documenta una llista extensa de vulneracions dels drets humans als mateixos Estats Units, conseqüència de l’augment dels poders coercitius de l’Executiu, l’erosió dels contrapoders del Legislatiu, els atacs als jutges i a la premsa, la instrumentalització de la justícia. L’ICE, la policia d’immigració, n’ha esdevingut el rostre més fosc. Certament, la degradació ve de lluny. Però els exemples pesen: el que avui fa Washington demà serveix d’excusa a altres tirans. Per això HRW reclama una “coalició de voluntaris” disposada a defensar els drets humans. No per idealisme naïf, sinó per pur instint de supervivència democràtica. Els drets humans són el dic que ens protegeix de l’arbitrarietat quan els poderosos sense fre —gent com la que Jerry Epstein aplegava a les seves festes— decideixen governar només amb la força.