No està gaire de moda, però avui voldria fer una ràpida mirada al Santoral. El Martirologi romà, que se’n diu pròpiament. I és que, aquesta setmana –el passat 21 de gener, per ser més precisos–, s’ha celebrat la memòria d’uns sants ben nostrats: els màrtirs Fructuós, Eulogi i Auguri, bisbe i diaques, respectivament, que van viure a la Tàrraco del segle III.
En el context de la persecució ordenada per l’emperador Valerià, tots tres cristians primitius van ser arrestats per la seva fidelitat a la fe en Jesucrist i per la negativa a retre culte als déus de l’Imperi. Després d’un llarg captiveri, l’any 259, Fructuós, Eulogi i Auguri van ser condemnats a morir a la foguera a l’amfiteatre de Tarragona. Les fonts relaten que afrontaren el suplici amb serenor, dignitat i una profunda confiança en Déu. El seu martiri constitueix un dels testimonis cristians més antics i valuosos de la península Ibèrica, i se’ls ha venerat durant segles a Tarragona, on estan enterrades part de les seves restes.
I per què parlar, en aquest 2026 acabat d’estrenar, d’uns màrtirs del segle III? Doncs perquè, en ple segle XXI, la persecució dels cristians segueix sent una realitat alarmant: 388 milions de persones pateixen nivells alts o extrems de discriminació pel seu credo, incloent-hi 201 milions de dones i nenes i 110 milions de menors de 15 anys. Entre l’1 d’octubre de 2024 i el 30 de setembre de 2025, 4.849 cristians van ser assassinats, principalment a Nigèria, i molts altres van patir detencions, desplaçaments, violència física i psicològica, matrimonis forçats i atacs a esglésies o propietats cristianes.
Segons el World Watch List 2026, elaborat per l’ONG angloirlandesa Open Doors i publicat recentment, el nombre de cristians perseguits va augmentar l’any passat en 8 milions respecte al 2024, i els països amb persecució extrema han passat de 13 a 15. Avui els Fructuosos, Eulogis i Auguris es compten per milers.