Agència Catalana del Consum. Ajuntaments. 1.600 denúncies. Més conscienciació dels drets. Plataforma per la llengua. Els comerços i el català. El català, tercera o quarta llengua. Empresaris, gremis, consells comarcals. Normativa sobre drets lingüístics. Expedients sense sanció. Directiva europea per simplificar tràmits. Declaració responsable no complerta. Inspecció: pedagogia i sanció. Recursos tècnics i pressupost. Vulneració dels drets lingüístics. Infracció administrativa. Departament d’Empresa i Treball i el de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Dotació d’inspectors, d’instructors dels expedients, i de formadors. Comissionada per la llengua de l’Ajuntament de Barcelona. Ajuntaments de Tarragona, Lleida i Girona. Pacte Nacional per la Llengua. Informació general de caràcter fix. Documents d’oferta de serveis. El Codi de Consum. Invitacions a comprar. Documentació contractual. Pressupostos. Resguards de dipòsit. Factures. Rètol d’activitat. Llistes de preus i de serveis. Senyalitzacions i indicacions fixes.
A Tarragona, el català no queda relegat a una posició testimonial a la retolació dels locals. Altra cosa és l’atenció al públic o informació fixa interna i dels aparadors
El que acabo d’escriure no és un monòleg de teatre de l’absurd. Són paraules i, sobretot, sintagmes que he extret de dos articles que parlen de la retolació en català dels comerços. Un de Gemma Aragall, periodista de 3Catinfo del 31 d’octubre d’enguany i l’altre de Plataforma per la llengua, intitulat «Els Rètols, senyalitzacions o altres cartells fixos han de ser en català?»
En llegir els dos articles, he vist el devessall d’institucions tant de l’àmbit local com comarcal i nacional; agències, entitats; normatives, directrius, pactes; denúncies; expedients sense sanció... que intervenen en l’àmbit de la retolació dels establiments. I la veritat és que m’he quedat parat. I no he acabat de veure cap fil conductor que lligui la part conceptual i normativa amb la institucional i de les entitats per donar una empenta clara a la retolació en català. No voldria pecar de pessimista, ara que –quan parlem de llengua– sembla que pinten bastos i tendim a tenir una mirada catastrofista, sobretot els que ens mantenim fidels a la llengua. Tot plegat fa dir a la periodista: «Els drets lingüístics no estan ara mateix garantits i no tenim una empara suficient en casos greus.»
Em fa tot l’efecte que tenim una gran orquestra simfònica amb músics professionals; tanmateix, hi falta un director que posi en solfa —mai més ben dit— tots els sons que provenen de punts diferents de l’escenari i que faci possible un espectacle ben harmoniós. És a dir, que la retolació en català no sigui un campi qui pugui sinó una baula més del procés de normalització de la nostra llengua arreu del país.
He volgut fer una provatura i m’he entretingut a mirar els rètols dels carrers de Tarragona per on transito habitualment (de l’avinguda de Catalunya a la Part Alta i cap al Serrallo).
El resultat és que, d’un total de 280 establiments, al voltant d’un 65% estan retolats en català, un 8% en castellà, un 12% en anglès i un 15% en altres llengües (italià, japonès, alemany, àrab...). En aquest últim apartat, també hi he inclòs els rètols de marques que no tenen cap indicació que determini el nom de la llengua (Santander, Spar, BBVA, Condis...).
Val a dir que el resultat m’ha sorprès agradablement en veure que el català no queda relegat a una posició testimonial; recordem-ho, pel que fa a la retolació. Una altra cosa és l’atenció al públic i la senyalització i informació fixa interna i dels aparadors. Estaria bé de poder ampliar la mostra als barris de Tarragona. Queden deures per fer!