La responsable d’educació del govern de l’Estat, Pilar Alegria, ha compartit els projectes immediats del seu departament, entre els que destaca canviar l’organització i estructura del grau universitari de mestre. Paral·lelament, l’assemblea de la Conferència de Degans d’Educació (CoDE) ha aprovat fa unes setmanes, un manifest que pretén impulsar una sèrie de mesures per a millorar la formació dels mestres i l’ha lliurat a la ministra.
Es proposa que els estudiants dels graus de mestre hagin de superar una prova d’accés específica (a més de la selectivitat) per a valorar les seves aptituds. També es pretén augmentar la durada de la carrera un any i re-estructurar els actuals plans d’estudi per a potenciar les didàctiques i incorporar algunes matèries que actualment no hi són. A més a més, està previst revisar els períodes de pràctiques que es realitzen a l’escola i millorar l’acompanyament dels futurs mestres abans, durant i en finalitzar els graus, etc.
En definitiva, què, qui s’ha de dedicar a l’educació dels infants, tingui una formació inicial més complerta i més d’acord, amb els “temps que corren”. Així mateix, es suggereix la necessitat de canviar el sistema d’oposicions i millorar el procés selectiu actual, ja que el considera obsolet i incoherent amb la pràctica que s’exigeix posteriorment però això ja “són figues d’un altre paner”.
La necessitat de millorar l’educació de qui ha d’assegurar l’educació dels nostres infants és fonamental
La idea d’un “examen específic d’ingrés” però, no és original. La majoria de països que són referent de qualitat perquè tenen un sistema educatiu de prestigi, utilitzen proves de coneixements i d’aptitud, en definitiva, filtres per seleccionar l'accés als graus de mestre. A Finlàndia, paradigma de l’excel·lència en aquest àmbit, tothom té clar que els educadors desenvolupen una tasca de màxima importància i elevada complexitat, i per això, cal triar els millors, els més competents i preparats. Allà també es realitza una doble selecció, primer a nivell nacional i després a cada facultat, i només es poden presentar a aquests exàmens els estudiants que han obtingut “un excel·lent de mitjana” en l'expedient acadèmic.
Aquí a Catalunya ja ens vam avançar fa un temps. Al 2026 es compliran 10 anys de les Proves d’Aptitud Personal (PAP) per als estudiants que volen iniciar els estudis universitaris de mestre. Es tracta d’uns exàmens que pretenen assegurar que els aspirants disposen de les aptituds inicials que permeten el desenvolupament de competències a la Facultat, per garantir així, la qualitat en l'exercici professional posterior. Cada any, hi ha dues convocatòries dels exàmens, l’ordinària a l’abril i l’extraordinària al juliol i en total es presenten més de 6000 aspirants.
La PAP consta d’un primer examen de Competència Comunicativa i Raonament Crític (CCiRC) on es valora la capacitat d’interpretar i comprendre amb visió crítica el significat de documents escrits sobre temes d’interès general i de sintetitzar la informació; l’habilitat d’expressar arguments amb claredat i precisió; de reflexionar sobre l’estructura de la llengua escrita de manera fonamentada i amb la terminologia adequada. Es valoren els coneixements de l'àmbit social, humanístic i artístic per a analitzar, interpretar i comprendre la informació rebuda i per a prendre decisions amb iniciativa i autonomia.
Posteriorment, hi ha un segon examen de Competència Logicomatemàtica (CLOM) on s'avalua la capacitat d'usar coneixements i habilitats per a resoldre exercicis, problemes i situacions d'aplicació, on cal construir la solució sense calculadora i es té en compte tant el procés de resolució com la resposta, i la capacitat d'analitzar els resultats obtinguts.
Hi ha evidències que la PAP contribueix en la millora de la selecció dels estudiants que un cop acabat el grau universitari es dedicaran professionalment a educar i ensenyar a les etapes d’infantil i primària ja que garanteix que s’inicia el grau amb un nivell satisfactori de les competències culturals avaluades.
Les altres competències necessàries per a exercir la professió, més específiques i relacionades amb la psicologia, la didàctica, la sociologia i la pedagogia, es desenvolupen i potencien al llarg de la formació universitària i especialment en les estades (pràctiques) que es fan en els centres escolars durant els cursos dels graus. Les universitats catalanes van apostar fa temps per a que la formació del mestres sigui de qualitat i per això és bàsic que els estudiants siguin competents cultural i acadèmicament.
Els professionals que participem en el disseny i gestió de la PAP, ens sentim orgullosos de la tasca realitzada durant aquests 9 anys i satisfets que ara es vulgui implantar a nivell de l’Estat una prova d’aptitud seguint el nostre model, perquè vol dir que allò que va començar com una experiència pilot, serà en breu, un fet generalitzat.
Si volem un sistema educatiu de qualitat, cal prestigiar la professió i per això és necessari atraure a l’estudiant amb talent i condicions per dedicar-se a l’educació. No hi ha cap sistema educatius d’èxit sense mestres competents, ni mestres competents sense una formació inicial prou exigent per atreure als estudiants més brillants. Els països que lideren els resultats educatius han consolidat un model fonamentat en la formació dels mestres: exigència acadèmica i cultural dels estudiants, proves d’accés específiques per seleccionar el més competents, docents universitaris amb experiència a l’escola, plans d’estudi moderns i pràctiques en centres educatius de prestigi amb la tutoria de mestres contrastats, i, per últim, programes de formació continuada un cop iniciada l’experiència laboral.