Les ciutats i les persones que hi viuen interactuen i es redefineixen al llarg del temps. Hi ha dos personatges que han deixat la seva empremta a Tarragona i a Marsella, alhora que aquestes ciutats han influït en la seva formació i evolució.
El primer és Josep Pin i Soler (1842-1927). Nascut a Tarragona, va decidir marxar a Madrid als 23 anys per estudiar filosofia i lletres a la universitat on, poc després de començar els seus estudis, es va veure implicat en els aldarulls de la Nit de Sant Daniel, fet que el va obligar a exiliar-se a França. Es va instal·lar a Marsella, exercint diverses professions, que el van portar a ser el canceller del consolat espanyol. No poder ascendir més en la carrera consular, el va decidir a deixar el càrrec i a dedicar-se a estudiar i treballar com a arquitecte. Però també era home de lletres, així que va començar a publicar articles de crítica literària en la premsa francesa i, al mateix temps, va escriure en català relats breus de caràcter costumista, que va publicar al diari tarragoní La Prensa. El 1887, després de 22 anys a França, va retornar a Tarragona, tot i que més tard es va traslladar a Barcelona. Acabà sent molt conegut com a novel·lista i dramaturg. Hi ha dos esdeveniments significatius el 1899: per una banda, Pin i Soler, gran afeccionat al joc dels escacs, va publicar Problemes d’escachs d’autors catalans contemporanis, un llibre luxosament editat que es convertí en una peça de bibliòfil. Per altra, aquell mateix any, a Marsella, es va fundar el club esportiu Olympique de Marseille, dedicat a diversos esports, i on el futbol va començar a guanyar importància poc després de la seva fundació. L’equipament oficial del club consistia en una samarreta blanca amb les lletres blaves entrellaçades «O» i «M» i pantalons curts negres. El lema del club era Droit au But («Directe a la Porteria»). En els primers anys, l’Olympique competia en lligues locals i regionals no professionals.
El segon protagonista d’aquesta història és Agustí Pujol i Sevil (1903-1997). Nascut també a Tarragona, abans de la Guerra Civil espanyola va treballar a la Unió Sofrera, fet que el va portar a traslladar-se a Marsella. L’any 1932, la Federació Francesa de Futbol va oficialitzar la professionalització dels clubs, i va permetre que els jugadors fossin contractats i rebessin salaris. L'Olympique de Marseille va ser un dels clubs pioners en adoptar aquest model, la qual cosa comportà una revisió completa de la seva organització, i va ser Agustí Pujol, gran afeccionat al futbol, una de les persones claus en la seva professionalització. Després de la guerra, Pujol retornà a Tarragona i es va fer càrrec dels negocis familiars de fabricació de gènere de punt. Dins el món de l’esport, va tenir múltiples passions: futbol, escacs, vela, tennis... Va dedicar-hi molt de temps i recursos, tant com a jugador, com a directiu, però sobretot com a mecenes dels clubs esportius de Tarragona. Igual que Pin i Soler, Pujol va ser un apassionat dels escacs, i va patrocinar torneigs internacionals de gran prestigi i sessions de partides simultànies de nivell a Tarragona. Pel que fa al futbol, l’any 1942, Pujol es va incorporar com a president del Club Gimnàstic de Tarragona, on va impulsar un projecte engrescador i renovador. Amb l'experiència adquirida a Marsella, va aplicar els passos necessaris per professionalitzar radicalment l’equip de futbol, que llavors va iniciar una època d’or. El 1945, dos mesos abans de l'ascens a la Segona Divisió, Pujol va ser nomenat president de la Federació Catalana. Posteriorment, va ocupar càrrecs directius a la Federació Espanyola, la FIFA i la UEFA, on va ser una figura clau en les discussions sobre el desenvolupament del futbol, les reformes de competicions internacionals i la millora de les estructures administratives. Sempre va continuar donant suport al seu estimat Nàstic de Tarragona, que va jugar a Primera Divisió durant tres temporades, de 1947 a 1950.
El passat 23 de desembre de 2025, el consell d'administració de Gimnàstic de Tarragona SAD va aprovar i signar un conveni de col·laboració estratègic amb l'Olympique de Marseille, convertint-se en el primer club membre de la seva xarxa internacional d'aliances. Aquesta incorporació representa una oportunitat clau per al Nàstic, ja que li permet reforçar la seva posició, accelerar el seu procés de modernització i ampliar la seva projecció internacional, recolzant-se en l'experiència, la identitat i el saber fer d'un dels grans clubs històrics del futbol europeu. Aquest pas es configura com una fita en el full de ruta del Nàstic cap a un model de club més global, innovador i preparat per afrontar els reptes del futbol actual, sense renunciar a la seva identitat ni arrels.
Han passat molts anys, però les ciutats de Tarragona i Marsella, que van acollir Josep Pin i Soler i Agustí Pujol i Sevil, tornen a creuar els seus camins a través d’un il·lusionant projecte compartit pels seus clubs de futbol.