Aquests dies són especialment rellevants per al nostre territori. Ho són perquè, mentre el debat públic se centra -tota la raó- en la crisi de Rodalies, en les mancances cròniques de la xarxa ferroviària i en una autopista A-7 saturada fins al límit, ha passat una mica més desapercebut un fet que considero clau per al futur col·lectiu: la consolidació del projecte de l’estació intermodal del Camp de Tarragona.
No es tracta d’un regal ni
d’una casualitat. És el resultat d’una feina llarga, persistent i, sovint, ingrata. Com passa amb la bona pagesia quan la sembra és feta amb temps i criteri, el fruit acaba arribant. Aquesta estació fa anys que es treballa. Ha patit canvis de plantejament, girs polítics, idees improvisades i fins i tot desplaçaments d’ubicació que semblaven definitius. Inicialment havia d’anar vinculada directament a l’Aeroport de Reus, però decisions polítiques van alterar-ne el traçat.
Malgrat tot, el projecte ha sobreviscut. D’un pressupost inicial de 56 milions d’euros que va quedar en suspens amb un canvi de govern a Madrid, hem passat ara a una inversió de 76 milions d’euros. No és una xifra menor. És una aposta clara que pot marcar un abans i un després per al Camp de Tarragona.
I per què és tan important aquesta estació? Perquè pot transformar la manera com vivim, ens movem i ens connectem. Parlem de poder arribar a Barcelona en mitja hora. Parlem de donar vida a l’Aeroport de Reus durant tot l’any, no només a l’estiu. Parlem de connectar el projecte del TramCamp amb sentit comú: no té lògica arribar a un aeroport amb tres parades lentes quan es podria fer amb una línia directa de set minuts, com ja havia existit. Aquesta opció encara és viable i cal defensar-la. Un aeroport connectat en set minuts a una estació d’alta velocitat obre portes a rutes europees, i per què no, a alguna d’internacional. Ens connecta amb Barcelona, Lleida, Saragossa o Madrid, i situa el territori en un mapa de mobilitat real, no subordinada.
L’estació intermodal acabarà esdevenint una nova centralitat entre Vila-seca i Reus. Aquesta infraestructura permetrà cosir el territori. Tarragona, Reus, Vila-seca, Cambrils i Salou quedaran millor connectades, però també les comarques de l’interior com la Ribera d’Ebre o el Priorat. Si a això hi sumem una N-420 desdoblada, que és totalment imprescindible, podrem enllaçar l’interior amb el litoral i amb projectes estratègics com el polígon de Móra la Nova o la futura gigafactoria d’intel·ligència artificial de la Unió Europea.
Imaginem-ho: viure a Móra i arribar a Reus o Tarragona en vint minuts. Terrenys més assequibles, qualitat de vida i una demarcació cohesionada. I un detall no menor: Reus deixa de ser perifèria per situar-se al centre d’una àrea metropolitana més potent, millor connectada amb Barcelona i Madrid.
Això no va només d’infraestructures. Va de visió. I, aquesta vegada, sembla que el fruit de la sembra comença a ser ben visible