Una Festa Major a Reus que ha ‘costat’ suor i llàgrimes

No era cap broma quan avisaven de l’arribada d’una onada de calor per Sant Pere. Encara que va fer que suéssim molt més per lloar al patró, aquestes altes temperatures no han deslluït gens ni mica la Festa Major, que els reusencs i reusenques han viscut amb suor (de calor) i llàgrimes (d’emoció).

Ja van avisar que la tanda de lluïment del matí seria més curta. Així ho han complert: tal com sortia un element o ball de la plaça, ja entrava el següent. Membres del Seguici i públic han passat calor, encara que uns més que d’altres: els espectadors buscaven qualsevol racó d’ombra (els porxos de la Casa Navàs, del Gaudí Centre...) mentre que dansaires i portadors havien d’aguantar el bat de sol al bell mig de la plaça Mercadal. Ara bé, a la tarda i amb el sol caient, la cosa s'ha viscut diferent. La temperatura tòrrida hi continuava sent, però almenys el bat de sol no s'ha fet sentir com si caiés foc.

Quan ja eren les vuit del vespre i els primers elements de foc (que tradicionalment encapçalen el Seguici) han arribat a la plaça del Mercadal, a la Prioral encara quedava una estona perquè el bust de Sant Pere tragués el cap per la porta. Ara bé, quan ho ha fet, ha estat de la manera més elegant: amb l’Àliga esperant-lo. Des d’allà, la cua de la processó ha començat a enfilar.

Mentre balls, gegants i elements anaven arribant a plaça, la protagonista del dia continuava fent-se notar: l’Ajuntament servia com a campament base per totes les persones que s'han marejat per la calor. Gent del públic, participants del mateix Seguici... Ningú se n'ha deslliurat.

Uns dels últims a entrar a plaça han estat els Xiquets de Reus, amb un pilar caminant que, a diferència de la nit anterior, no ha arribat dempeus a la porta de l’edifici consistorial: tot just davant del Gaudí Centre, el pilar de quatre s'ha trencat.

L’última Tronada d’aquest Sant Pere s'ha encés de la mà de l’alcaldessa de Reus i el regidor de Cultura. Una Tronada que, com les altres tres, ha petat ràpida i sense entrebancs. Ara bé, moments després d’aquest gran esclat, s'ha sentit rebombori a la plaça: han aparegut diferents estelades arreu del Mercadal mentre s’escoltava el cant dels Segadors. Fins i tot, un espontani ha intentat penjar-la al balcó de l’Ajuntament. Però un estira i arronsa entre els presents ho ha acabat evitant. Un fet que sí que ha provocat una forta xiulada entre el públic de la plaça.

En aquell moment, només quedava el camí final fins a arribar a la Prioral de nou. Qualsevol persona voldria ser acomiadada com quan el bust de Sant Pere és acomiadat cada 29 de juny al vespre. Gent ballant i celebrant, confeti, música, persones lloant, pirotècnia... Auge d’alegria màxima. Caldrà esperar un any sencer per tornar a viure el mateix, encara que en l’imaginari de tothom és una imatge que es podria descriure fil per randa sense cap mena d’errada.