La faceta menys coneguda de Fortuny, a escena en una exposició "irrepetible" a Reus

La faceta menys coneguda de Marià Fortuny posarà punt final a l’Any de commemoració del 150è aniversari de la mort del pintor reusenc. L’exposició Fortuny. L’observació de la natura. El poder de la mirada s’obre al públic aquest dijous al Museu Salvador Vilaseca i es podrà visitar fins al 14 de desembre, amb entrada gratuïta. La mostra, que reuneix una vuitantena d’obres cedides per institucions com el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museo del Prado o diversos col·leccionistes particulars, posa en relleu el vincle amb la natura en la creació artística del pintor català més influent del segle XIX.

«És una exposició que posa de manifest la llibertat creativa de Fortuny. Té aproximacions a la natura dins del seu univers artístic: reflecteix l’exuberància de les flors, la força de l’aigua o la iteració amb la llum… Això és modern. Fortuny s’avança al seu temps històric: la seva pintura és atemporal», narra Francesc Quílez, comissari de l’exposició. Així, subratlla que «Fortuny va marcar el camí de la pintura moderna de l’Estat, anticipant descobriments que després farien artistes com Joaquim Sorolla o Santiago Rusiñol, aquest últim amb la fixació pels jardins».

Una de les particularitats de la mostra és que les obres es reparteixen pel museu sense seguir un ordre cronològic ni dependre de l’etapa artística en què van ser creades, tot situant la natura al centre del sistema creatiu de Fortuny. Aquest vincle «fecund» amb l’entorn natural, en paraules de Quílez, és un aspecte sovint eclipsat pel preciosisme i el virtuosisme que han caracteritzat les seves obres més icòniques.

Precursor de la modernitat

Fortuny no només va ser un avançat al seu temps, sinó que també es va permetre deixar obres inacabades, malgrat la reacció negativa d’una clientela que, aleshores, ho interpretava com un fracàs. «També hi ha dibuixos preparatoris d’obres importants, com les batalles de Tetuan o de Wad-Ras», celebra Quílez.

En aquest sentit, el comissari detalla que la natura va ser un dels àmbits on Fortuny va donar plena llibertat a la seva creativitat, «convivint amb la dualitat entre mantenir les seves pulsions artístiques i haver de respondre a les exigències dels clients del seu marxant.»

El 2026 serà el torn de l’Any Gaudí, cent anys després de la seva mort

Algunes de les obres s’exposen per primera vegada a Reus, fet que, segons el regidor de Cultura, Daniel Recasens, converteix l’exposició en una ocasió única. «Aquest conjunt difícilment es tornarà a veure reunit», ha remarcat. Alhora, Recasens ha destacat els actes vinculats a l’Any Fortuny, amb conferències, cicles i taules rodones que adreçades a divulgar i fer pedagogia del pintor.

Obres més rellevants

L’exposició s’estructura en cinc grans àmbits: l’interès per la botànica i el paisatge desconstruït; els celatges; el locus amoenus o jardins idealitzats; les experiències plenairistes, i els horitzons topogràfics. Entre les peces més rellevants hi ha Malves reals (1872-1873), procedent del Museo del Prado; Paisatge nord-africà (cap a 1862), del Museu Carmen Thyssen de Màlaga; o Paisatge de Granada (1871), conservat al MNAC.

De fet, si la commemoració de la figura de Marià Fortuny havia situat el llistó molt amunt, les expectatives pel seu successor no poden ser més elevades: Antoni Gaudí. L’any vinent es compliran cent anys de la mort del reusenc més influent a escala internacional, i la ciutat ja es prepara per convertir-se en un dels escenaris principals d’aquesta efemèride. La Regidoria de Cultura de Reus ja va avançar que vol donar continuïtat a la commemoració anual dels seus grans ambaixadors, aprofitant les efemèrides de la seva mort.