Crisi a La Sang
La junta de La Sang de Reus recorre la destitució per l'arquebisbe i els congregants li fan costat
Unes 160 persones voten a favor de les accions empreses pel clavari Antoni Olmos davant l’arquebisbe Joan Planellas
Esglèsia de La Sang de Reus
La junta de govern destituïda de la Reial Congregació de la Puríssima Sang presenta batalla a l’arquebisbat. El clavari (president) de La Sang, Antoni Olmos, ha recorregut el decret de l’arquebisbe Joan Planellas, pel qual el 23 d’octubre va cessar la junta i va nomenar una comissió que ha de comandar transitòriament l’entitat, dirigida per l’advocat Javier Balañá de Eguía com a comissari delegat. La Sang ha emès aquesta nota aquest divendres:
Alhora, aquest dijous a la tarda, l’assemblea de congregants va aprovar per unanimitat tots els acords presentats per la junta de govern cessant, segons han explicat diversos assistents. “Ha estat l’assemblea més participativa dels últims 25 anys", va dir un d’ells, que va xifrar en “uns 150 o 160” els nombre de vots emesos, “comptant que hi havia delegacions de vot”. Mitja dotzena de congregants van abandonar la reunió, "però després de la votació més important de suport a la Junta", segons un assistent. Aquest últim extrem no ha pogut ser verificat per altres fonts.
L’Arquebisbat de Tarragona té un bon embolic per resoldre. Dijous al migdia va rebre l’esmentat recurs, anomenat remonstratio en dret canònic, en què els cessats impugnen la decisió de l’arquebisbe de destituir la Junta, perquè consideren que perjudica la seva congregació. També hi van fer arribar unes 130 signatures –no conformades– de suport, segons fonts de l'arquebisbat.
Aquest recurs, pel fet de ser presentat, deixa sense efectes la comissió assessora, segons la Junta destituïda, extrem que l’arquebisbat nega taxativament. El recurs argumenta que la destitució és un greuge cap als membres de la junta perquè s’havia de comunicar en una reunió convocada prèviament.
La junta cessada al·lega també que el motiu principal de la destitució (l'abandonament de l'Agrupació de Setmana Santa), no s'aguanta perquè hi ha el precedent de la Congregació Mariana, que va fer el mateix el 2008 i no els va passar res. A més, a més, afegeixen, l'article 5 dels estatuts de l'Agrupació estableix que qualsevol confraria pot abandonar-la comunicant-ho per escrit.
També contradiuen l'altra raó de la destitució –la manca de renovació dels Estatuts– perquè el termini per presentar-los venç el 25 de desembre de 2025 i, per tant, encara estan a temps de fer-ho.
Fonts de l’arquebisbat expliquen que Joan Planellas donarà resposta al recurs i reiteren que la voluntat de l’arquebisbe és “acostar posicions” i “trobar una solució” amb els cessats, per bé que recorden que l’entitat s’ha de sotmetre al dret canònic i a les directrius marcades pel Vaticà en relació a l’actualització dels estatus, aprovats fa 50 anys.
El comissari delegat Javier Balañá hi va intentar assistir com a oient, però, tal com denuncia, un membre de la junta sortint li va impedir l’entrada amb l’argument que només hi eren convocats els congregants —Balañá no ho és —.
El comissari delegat insisteix que la trobada “no té cap valor jurídic” en haver estat destituïda prèviament la Junta, i, de pas, reclama la col·laboració d’aquesta part de la Sang. “No han fet cap gest”, afirma. Balañá denuncia els bastons a les rodes que els expulsats li estan posant per fer la seva feina, atès que no s’hi volen reunir i li impedeixen d’accedir a documentació necessària per fer la transició. Per tot això, afirma que, amb aquesta actitud, la junta cessada “s’està enrocant”, “està desobeint frontalment l’arquebisbe” i adverteix que “aquests fets poden tenir conseqüències”. “La situació cada dia és més insostenible”, explica Balañà.