Lectura
Reus rep l'escriptora Carme Riera: ‘Gràcies’ per 50 anys i un crit al futur de la memòria i la literatura
L'escriptora de Palma només necessita una presentació: mig segle donant vida a la literatura li dona prou títol. El seu últim treball, ‘Gràcies’, relata tot el que ha viscut darrere la ploma
Carme Riera a la sala principal d’El Círcol, durant la seva xerrada presentant ‘Gràcies’.
Cinquanta anys escrivint i desenes de publicacions a l’esquena són suficients per poder declarar una persona una eminència de la literatura? Per a mi, sí. Carme Riera ha estat a la prestatgeria (i a la vida) de molts lectors d’aquest país. Com diu ella, «sobretot, lectores». Un referent i, moltes vegades també, aquell petit forat a través del qual es pot mirar a l’exterior des d’un espai tancat. Un bri de llibertat.
Aquest dilluns, Riera ha visitat El Círcol de Reus per presentar el seu últim llibre: Gràcies. 50 anys després, una obra on ella mateixa explica tots els intríngulis que es viuen a l’hora d’escriure un llibre. «Era una manera d’agrair a totes les lectores que m’han llegit (i continuat llegint, perquè si no no hauria pogut escriure més)», ha explicat Riera, que va creure que la millor manera de fer-los un “regal” era fent-les «entrar a casa» i veure «el taller literari, com era tot el procés».
Una manera d'agrair la fidelitat de les lectores era fent-les entrar a casa, mostrant com era el procés de fer una novel·la
Aquest treball també li ha permès una cosa: posar la mirada enrere. D’on ve Carme Riera? Com va esdevenir escriptora, la de Palma? En la presentació ha parlat de l’essència de créixer sent d’una illa i tenint aigua envoltant-la, però també de l’experiència d’aprendre a llegir. «Les monges tenien un mètode que no em convencia. Em posaven un llibre al davant que no m’interessava gens, i em semblava molt més divertit inventar-me el que hi deia. Es pensaven que anava endarrerida», ha relatat l’escriptora. La seva família li va haver de posar un professor particular perquè n’aprengués.
De Riera, m'he quedat sobretot amb una crida: no perdre la literatura. «Durant l’apagada (del passat mes d’abril) hi havia gent que no sabia tornar a casa perquè no tenia accés al telèfon mòbil. Jo abans tenia molta més memòria. Les noves tecnologies ens han donat coses bones, però ens n’estan traient moltes altres». Ella mateixa ha continuat: «Amb les pel·lícules ens ho donen tot mastegat; la literatura ens permet una cosa que molt pocs tenen la capacitat de fer ara: imaginar». «Jo vinc d’una generació on escoltàvem la meva àvia, la meva mare... Ara les meves nétes només s’interessen per la tablet. Mantinguem viva la literatura per mantenir viva la memòria». Amén.