Tants ‘fricandós’ com persones que en cuinen

Podria posar la mà al foc quan dic que qualsevol persona del Camp de Tarragona ha tastat alguna vegada a la seva vida el fricandó. És un plat típic de les nostres mares i àvies i que estranyament algú no haurà menjat en dies assenyalats, com per Nadal o per Cap d’Any. A Riudoms, com que saben el que és bo, van decidir escollir (per votació popular) que aquest seria el plat típic del poble. Ara, gràcies a aquesta encertada decisió, cada any busquen qui és el que millor cuina la recepta tradicional catalana.

Segons explica Ramon Margalef, membre de la Secció de Gastronomia del CERAP, «l’any 2019 vam organitzar una votació popular per determinar quin era el plat més representatiu del poble, i el fricandó va guanyar amb molta diferència respecte a la resta. A partir d’aquí vam començar a organitzar el concurs, i enguany ja celebrem la cinquena edició».

Margalef destaca que la consolidació del concurs es reflecteix en l’increment del nombre de participants, així com en la difusió del plat, conegut popularment com a «fricó». Aquest plat, que va ser habitual en dies de festa durant els anys 50, 60 i 70, ha anat recuperant presència a les cartes dels restaurants locals, revifant així una tradició gastronòmica que semblava oblidada.

El fricandó era un plat molt popular a les cases catalanes i ara s’està recuperant

El fricandó és una manera de cuinar que es remunta al segle XI i que té origen francès. Tot i això, Margalef explica que «hi ha tantes receptes de fricandó com persones que el cuinen». «Normalment es fa amb carn de vedella, tot i que també es poden trobar versions amb llom, tonyina o llengua. Cada casa té la seva manera de preparar-lo: alguns hi afegeixen canyella o nou moscada, altres el serveixen amb albergínies fregides o patates». L’objectiu del concurs és, a més de premiar la millor recepta, «garantir que cada família pugui continuar amb la seva versió, perpetuant així la tradició local».

De la teoria, passem a la pràctica. Aquesta cinquena edició (que demostra la consolidació de la proposta) va comptar amb un total de 10 participants. «És la vegada que més gent s’ha apuntat», em deia en Ramon abans de començar.

Encara que la tecnologia de la impremta encara no ens permet transmetre olors, poden imaginar quina flaira hi havia a la sala a mesura que els participants anaven entrant amb les seves elaboracions. El jurat, format per veus autoritzades del món gastronòmic, no va tardar a tastar els plats un cop es va donar llum verda.

Entre les propostes hi havia una opció de fricandó en versió vegana

Si donaves un tomb per les diferents propostes, entenies molt clarament allò que deia Margalef: «Tants fricandós com persones que en cuinen». Cada plat era completament diferent: patata i pastanaga, un guarnit amb arròs… fins i tot un era completament vegà, és a dir, no estava fet amb carn.

Després de tastar tots els plats, va ser el torn de deliberar. Les restes que quedaven als plats van ‘volar’ poc després, ja que els assistents es van afanyar a tastar-les també. Els premiats van ser Joel Cruz pel plat més original; Vilma Aguirre per la millor presentació (amb inspiració gaudiniana) i Mercè Soto pel plat amb millor gust. Si volen saber-ne les receptes, no les preguntin… poden atrevir-se a fer el seu propi fricandó i triomfaran segur.