Premis Beca Roseta Mauri de Reus: la marató del talent jove i en moviment

Entre bambolines, el tràfec és constant. Hi ha nervis, moments d’abraçades, repàs d’última hora i corredisses. Els més de 700 alumnes que participen des de divendres fins diumenge a la dotzena edició del Premi Beca Roseta Mauri són una onada de talent de la dansa i una oda a la feina ingent de les escoles formatives de les comarques de Tarragona que s’hi dediquen. Davant d’un jurat especialitzat i dividits per categories, els joves ballarins desfilen damunt de l’escenari del Teatre Bartrina per executar peces que porten mesos preparant.

Abans de sortir a escena, cadascú té el seu ritual. La Maria i les seves companyes de la categoria júnior venen de l’Escola Maria Lozano d’Amposta. “Al principi sí que tenim nervis, però després respirem juntes i se’ns passen de cop. Abans de sortir a ballar, ens reunim, fem una abraçada i fem respiracions juntes per sentir-nos i anar totes iguals”, expliquen, amb la convicció que ho donaran tot. Cal pensar en positiu, perquè “si no ho fas, no surt res bé”, afirmen. Ben a prop seu, l’Aina Fons, que té 13 anys i forma part de l’Escola de Dansa ADAGI, de Valls, fa dansa des dels 3 anys i participarà en contemporània, hip-hop i jazz. El que més li agrada és “passar-ho bé amb les amigues” i admet que aquest any porten la peça “molt treballada”.

En qualsevol cas, els pares i mares que omplen el teatre gairebé passen més nervis que els seus fills i filles. El Víctor Garcia s’ho mira des d’una llotja. “És probable que jo estigui més nerviós que ella, però si li preguntes a ella et dirà el contrari”, afirma amb un somriure. Tal com diu, el Premi Beca Roseta Mauri és “la culminació” de la feina que fan durant setmanes.

Els professors també senten la pressió, encara que siguin els responsables de tranquil·litzar els seus alumnes. L’Alba Folch, també de l’Escola ADAGI, diu que els joves “fan molt bona feina” i “treballen dur” per ser al concurs. Per a molts alumnes és la primera vegada que es posen davant d’un jurat que els examina, i això els sotmet a pressió. “Quan són damunt de l’escenari senten uns nervis brutals, però després surten contents i feliços perquè s’ho passen bé”, diu Folch, per bé que admet que aquesta pressió “després t’ajuda en qualsevol àmbit de la vida”. Totes les experiències sumen.

El concurs coreogràfic reuneix enguany una xifra rècord de participants. Per a Pilar Sans, presidenta de les Escoles de Dansa Autoritzades de Reus, els premis són “un concurs que funciona perquè és molt familiar”. Hi ha un altre incentiu. Els participants opten a beques, premis i obsequis pensats per impulsar la seva trajectòria artística. S’hi inclouen beques d’estudi en centres de referència, inscripcions gratuïtes a concursos, sessions fotogràfiques i diferents aportacions de patrocinadors. Destaquen especialment les quatre beques al Conservatori Professional de Dansa de l’Institut del Teatre. Al final, diu Sans, “tots tenen el seu reconeixement”, al marge del nivell que tinguin. “Tenen l’oportunitat de mostrar la seva coreografia dalt d’un escenari com el Teatre Bartrina: en aquest concurs tots troben el seu lloc i s’hi senten a gust”, conclou Sans. Els premis acaben aquest diumenge amb l’acte de cloenda.