L’arquebisbe de Tarragona acusa la junta cessada de la Sang de Reus de "segrestar el temple"

“La Sang està segrestada; quatre persones s’han apropiat de la institució. Tenim una parròquia on ni el rector ni l’arquebisbe poden entrar. És una situació que no té sentit”. Amb aquesta contundència s’ha expressat l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, en referència a la junta cessada de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Reus, durant una atenció als mitjans. Així, el màxim responsable de l’arxidiòcesi ha justificat la destitució del govern de la Congregació i el nomenament d’un comissari -Javier Balañá- per garantir el culte i restablir la normalitat al temple.

Uns membres cessats de la Sang -que mesos enrere van decidir abandonar l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus- que sempre han mantingut el pols amb l’Arquebisbat i sostenen que l’edifici “és propietat seva” i que el decret de destitució signat per l’Arquebisbe “està impugnat”. Mentre la causa estigui oberta, van manifestar anteriorment, no permetran l’accés al comissari delegat.

Planellas ha apel·lat a un símil amb Càritas per rebatre aquesta sentència: “Diuen que la Sang és seva. És com si algú anés a Càritas i digués que Càritas no és de l’Arquebisbat. Càritas té un NIF propi, uns estatuts propis i funciona amb autonomia, però és la caritat de l’Església. Doncs aquí passa el mateix”. A diferència d’altres confraries de la ciutat, el temple de la Puríssima Sang és propietat de la Reial Congregació, si bé des de 1867 té també la consideració de parròquia, fet fet que fa que el culte depengui de l’Arquebisbat.

Titularitat de l'edifici

En aquests sentit, i per evitar confusions, l’Arquebisbe ha remarcat que la Sang és una congregació catòlica “creada per un arquebisbe” i ha insistit que el conflicte no rau en la titularitat de l’edifici: “La propietat és de la Congregació de la Sang, i continuarà sent així. El problema no és aquest. El problema és que quatre persones s’han apropiat de la institució”, ha afirmat, tot rebutjant que es pugui considerar una entitat aliena a l’Església.

Amb tot, Planellas ha acusat la junta cessada d’incomplir els estatuts vigents de la Congregació, datats l’any 1950, especialment l’article 4, que estableix el deure de “respecte i obediència” a l’autoritat eclesiàstica. Uns estatuts que, segons ha explicat, fa anys que l’Arquebisbat insta a renovar seguint les directrius de la Santa Seu. “No és una mania meva”, ha puntualitzat.

Decisiió de destituir la junta 

“Personalment ho visc amb molta tranquil·litat, perquè crec que s’ha fet el que s’havia de fer”, ha afirmat l’arquebisbe, que ha situat l’origen del conflicte en la decisió de la Sang de trencar amb l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa, una entitat que -ha recordat- la mateixa Congregació de la Sang havia contribuït a crear.

Un dels punts que més ha remarcat Planellas és el fet que el temple de la Puríssima Sang, a més de ser la seu de la Congregació, és parròquia des de la segona meitat del segle XIX. Aquest argument és el que, segons l’Arquebisbat, va motivar inicialment la designació d’un comissari acompanyant -sense cessar la junta- i, davant la manca d’entesa, la decisió posterior de destituir el govern de la Congregació.

La Setmana Santa, garantida

Tot i l’escalada del conflicte, Planellas ha volgut enviar un missatge de tranquil·litat de cara a la Setmana Santa. Ha assegurat que l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Reus està disposada a tirar endavant la celebració i que els actes es mantindran. “Les Set Paraules també es faran, perquè es fan a la Prioral. La Setmana Santa, al capdavall, és de l’Església”, ha afirmat.

En referència a la junta cessada, l’arquebisbe ha advertit que qualsevol activitat que pugui impulsar quedaria al marge de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa.