Una ruta per caminar la memòria de la Guerra Civil a Reus

Caminar pels carrers del Reus actual no sempre permet intuir què s’hi va viure fa noranta anys. La transformació urbana ha esborrat moltes de les empremtes físiques de la Guerra Civil, però no el record del seu impacte. La capital del Baix Camp va patir 67 bombardejos del bàndol franquista, que es van cobrar la vida de 214 persones. Si aquesta repressió no ha quedat sepultada és, en part, per iniciatives com les d’ANS Educació.

Aquest és, precisament, l’objectiu de la ruta guiada ‘1936–1939. Històries d’una ciutat en guerra’, un recorregut per alguns dels episodis del setge feixista a Reus a través d’històries personals de veïns i veïnes. Una proposta que convida a entendre la guerra des de la vida quotidiana i no només des dels fets militars.

La visita comença situant el context polític dels anys previs al 1936, clau per entendre la fractura social que es va produir. El primer personatge que apareix al relat és Jaume Guiu, mestre durant la Segona República a l’escola religiosa del carrer Ample, coneguda popularment com el col·legi dels Padres, que havia estat cremada prèviament. Amb l’esclat del conflicte i davant el temor de represàlies, es va entregar voluntàriament a la presó. En una fugida caòtica -que va incloure un intent fallit de fer-se passar per dona- va acabar sent detingut i assassinat per membres de la Guàrdia d’Assalt.

Tal com expliquen els guies, la Guerra Civil va ser la primera guerra total del segle XX a Europa. Per primera vegada, la població civil es va convertir en objectiu directe dels bombardejos. A Reus, un dels episodis més colpidors va tenir lloc al Centre de Lectura, que va patir un atac de l’aviació italiana de Mussolini. Entre les víctimes hi havia Regina Figuerola Reboll, una jove de 18 anys i neboda de l'escultor Joan Rebull.

Hemingway i Ferrater, testimonis del conflicte

Per protegir-se dels atacs aeris, Reus va arribar a consturir divuit refugis públics, entre els quals el de la plaça de la Patacada, amb capacitat per a unes 2.000 persones, que es visita al tram final de la ruta-

El recorregut avança per espais quotidians que adquireixen un nou significat. També hi apareixen noms propis com el de l’escriptor i brigadista internacional Ernest Hemingway, que va descriure Reus desapareixent sota un núvol de fum després d’un bombardeig, o el del poeta Gabriel Ferrater, que va viure els atacs des d’un refugi situat a l’actual carrer de Sant Miquel. A pocs metres, la fàbrica de Vermuts Rofes també va ser bombardejada; segons els testimonis de l’època, el vermut va córrer carrer avall entre les runes.

La ruta també incorpora la mirada del bàndol vencedor per entendre el Reus de la postguerra. És el cas de Francisca Magdaleno de la Hoz, que va donar nom durant el franquisme a l’actual carrer dels Recs, en reconeixement al fet que, tot i haver estat detinguda pel bàndol republicà, no va revelar cap informació.