Un poti-poti d’opinions està protagonitzant les converses per a crear el futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Aquest procés es va reprendre l’any 2020 i, cinc anys després, el projecte està en marxa. Ara bé, en l’actual procés participatiu han sorgit veus que estan manifestant aspectes que no els agraden de la proposta que ha fet la Generalitat. Aquests missatges, amb d’altres que surten en defensa del futur Parc, estan provocant un embolic i encreuament d’opinions.
Actualment, la Generalitat de Catalunya es troba en procés participatiu, és a dir, qualsevol ciutadà pot llegir la proposta del Parc i aportar qualsevol mena de millora o canvi a la idea que ja s’ha redactat. Mentre alguns alcen la veu per dir què no els sembla bé del que es proposa a hores d’ara, altres personalitats o perfils defensen que és precisament ara el moment per a proposar canvis: en aquest procés participatiu.
Dubtes davant les limitacions
Davant aquest primer escrit, hi ha hagut entitats i ajuntaments del Priorat que s’han mostrat amb dubtes o fins i tot contraris davant el nou Parc Natural de les Muntanyes de Prades. A banda de denunciar que no se’ls ha tingut en compte per a redactar aquesta primera proposta de document, al·leguen que la nova protecció i els límits que s’han establert sobre el mapa suposen un perill per al sector agrícola i ramader del territori. Sobretot se centren en els municipis de Cornudella de Montsant i Ulldemolins.
L’Ajuntament de Cornudella de Montsant ha estat un dels que ha presentat al·legacions al projecte. La seva alcaldessa, Meritxell Cardona, explica que la limitació del Parc al municipi no s’ha fet de manera adequada, perquè «en la zona d’afectació, per exemple, hi ha la deixalleria». Tampoc s’ha contemplat l’entorn agrari del municipi (Cornudella i les seves pedanies: Albarca i Siurana). De fet, en aquest sentit, és la primera a fer referència als efectes negatius que pot tenir aquesta protecció davant l’agricultura.
«Ja tenim una mà lligada amb el Parc Natural del Montsant, ara no volem tenir l’altra mà lligada pel nou Parc de les Muntanyes de Prades», es queixa la presidenta de la Cooperativa d’Ulldemolins, Montserrat Bargalló. Explica que el plantejament de la Generalitat inclou «fins a l’última pedra» del terme municipal d’Ulldemolins. «Això implica que nosaltres ara no tindrem llibertat, haurem de complir normes per una banda i per l’altra», i apunta que aquestes normes afectaran greument l’agricultura, d’on encara la majoria de veïns del poble en depenen. Com a exemple de limitacions a les quals es refereix, explica: «Si jo ara tinc plantat ametller, però per la sequera d’aquí a quinze anys he de canviar de plantació a pistatxer, perquè necessita menys aigua, no podré fer-ho. Per què? Doncs perquè no formarà part del paisatge i no puc canviar de plantació».
La preocupació davant les repercussions que poden tenir aquestes restriccions en l’agricultura es reprodueix. L’Associació de Viticultors i Cellers Montsant Nord és més contundent i demana que s’excloguin les zones de Cornudella, Albarca, Siurana i Ulldemolins per evitar que aquests terrenys agrícoles en formin part. Xavier Estivill, el seu portaveu, denuncia que si aquestes terres queden dins el Parc pot haver-hi «conseqüències terribles». «Si volem recuperar terrenys, vinyes... no podem. Si volem fer un magatzem agrícola o explotar un aqüífer per regar, tampoc. Si volem crear un nou celler, tampoc», remarca.
També posa en dubte la idoneïtat del nom que portarà aquest Parc. «El nostre vi és de la DO Montsant. Si volem ser d’un parc, és del Parc Natural del Montsant: aquest nom ja és conegut arreu. Entrar al Parc Natural de les Muntanyes de Prades pot crear dubte sobre d’on és el nostre vi».
Tant la presidenta de la Cooperativa d’Ulldemolins com el portaveu de l’Associació de Cellers del Montsant Nord coincideixen en un fet: denuncien que les pèrdues que es poden derivar del rendiment forestal i agrícola no es veuen reflectides, ni tampoc han estudiat com es poden compensar.
«Ara hem de demanar canvis»
Encara que les veus que qüestionen el futur Parc cridin l’atenció, els que són partidaris d’aquest projecte asseguren que no representen el vertader consens que hi ha per tirar endavant el Parc Natural. De fet, alguns portaveus i impulsors sospiten que aquests detractors amaguen interessos personals o polítics. «Hi ha arguments i idees preconcebudes que parlen davant del desconeixement. Si es llegeix bé la proposta de la Generalitat es pot veure com moltes coses que diuen són, fins i tot, mentida», defensa Jaume Solé, un dels membres del Grup de Treball del Fòrum d’administracions locals pel Parc Natural.
Però el que sobretot remarquen aquests defensors és que ara és el moment de demanar els canvis, ara que el procés participatiu està obert. «És evident que hi ha coses que s’han de revisar, nosaltres també hem demanat canvis: el primer, que canviïn els límits», remarca l’alcalde d’Ulldemolins, Sergi Méndez. De fet, assegura que també han demanat una revisió del tractament de l’agricultura: «És obvi que no tenen les mateixes condicions les terres d’Ulldemolins que les de la Selva del Camp, que també entren dins el Parc. S’han de fer canvis, la Generalitat ha de tocar de peus al territori i entendre que són zones molt diferents. Però no serveix de res només queixar-se, hem de tenir una visió de voler construir el nou Parc amb el màxim consens i de la mà de tots», apunta.
Tant Solé com Méndez defensen la creació del nou Parc Natural: «Fins ara, moltes zones ja tenien la protecció de la Xarxa Natura 2000, però amb aquest nou estament també hi haurà recursos per a poder gestionar aquesta protecció», remarca Solé. Afegeix: «Almenys, ningú ha dit ‘no’ al Parc, diuen que ‘així no’. Trobarem l’encaix de tothom».
En una visita a Prades aquest passat dimecres, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha explicat que durant aquest procés participatiu ja s’han fet unes 500 aportacions d’organitzacions i particulars. La consellera ha defensat que el decret definitiu es farà des del «consens» i ha dit que «integraran» les propostes que siguin «coherents». Al setembre esperen presentar la proposta de normativa definitiva (que també pot ser subjecta a al·legacions) per aprovar-la entre finals d’any i inicis de 2026.
Els crítics amb el plantejament del Parc es troben avui, divendres, a Montblanc. Durant la jornada, a partir de les 19 hores al Convent de Sant Francesc, volen aglutinar més veus que volen el Parc, però no d’aquesta manera.
