Una festa amb tradició i distinció. D’aquesta manera, descriu la celebració de l’Encamisada de Falset el Centre d’Estudis Falsetans, entitat organitzadora amb Anton Vidal al capdavant. Ell mateix explica que els dies de celebració, «si al municipi, ja hi ha prop de 3.000 habitants, en podem arribar a rebre entre 1.000 i 2.000 més, havent-hi més gent diumenge, aquest 19 de gener». Enguany, hi ha hagut 63 carros i cavalleries inscrits, una xifra que «es manté» al llarg dels anys. «Pel que fa a la Jota de Falset, també s’assaja per part dels més joves alguns cops més, perquè la interioritzin bé, mirem que el coneixement passi de generació en generació, perquè s’ha de preservar», afirma Vidal.
L’Encamisada fa que tothom s’impliqui, al municipi. Hi participen famílies i colles d’amics. Aquesta Festa Tradicional d’Interès Nacional de Catalunya, declarada com a tal des del 2011, recorda Vidal, té «moments àlgids», com ara la Missa Major, el ball de la Jota de Falset al temple i la venda de panets beneïts, tot i que n’hi ha molts més. Pel que fa a la vestimenta, Vidal expressa que no s’ha de confondre amb la dels Tres Tombs: l’Encamisada s’hi allunya. Per tant, descriu que els homes acostumen a dur posat, de dalt a baix: «Barretina, llacet o corbatí, camisa blanca, armilla, faixa de color negre, vermella o morada, pantalons de tres quarts, mitjons i espardenyes». Val a dir, que hi ha casos en què s’usen, per protecció –en cas de dur cavalls, per exemple, i a la rua– sabates de protecció o casc.
Pel que fa a la dona, du, de dalt a baix: «Gandalla al cap o mocador decoratiu, camisa blanca, cosset, mitenes, sinagües, faldilla, possible davantal, mitges o leotards blancs, espardenyes de nou tombs i mocador decoratiu al cap». A l’Encamisada, sobretot, hi ha tradició, assegura Vidal. I així ho remarca Marc Brull, qui hi participa des que era un marrec. «A l’inici, hi anava amb la colla del pare i després amb els amics. En el meu cas, el carro que fem sortir al recorregut el vaig restaurar amb l’avi i el fet de lluir-lo em genera tants records... És només un cop l’any, però és d’allò més especial», manifesta Brull. Des de sempre, a casa, «s’ha viscut intensament, l’Encamisada».
Dels elements distintius comentats abans com és la vestimenta, Brull esmenta que, «per sort, nosaltres, sempre hem comptat amb el suport de la mare, que ens ha fet les peces que havíem de dur». «Enguany, tinc preparades l’armilla i el corbatí, sort d’ella», insisteix agraït. També relata que esdevé gairebé un ritual el fet de preparar-se pel gran dia: «Ens acostumem a aixecar ben d’hora, a les 7 h, a lloc; tot plegat, té els seus moments clau, els preparatius amb els amics també els gaudim, com també dur cavall, anar a fer el verd que en diem aquí, que no és altra cosa que anar cadascú al seu tros per agafar herbes diverses per guarnir el carro; i anar cap a l’ermita de Sant Antoni, a esmorzar tots junts, per tal d’agafar forces pel dia que comença».