És millor prevenir que curar
Sovint admirem la longevitat de les màquines. Parlem amb respecte de mecanismes que funcionen des de fa vuitanta anys. Tanmateix, la màquina més perfecta, amb una vida útil extraordinària, capaç d’operar durant dècades en entorns canviants, d’autoreparar-se parcialment i d’adaptar-se a noves funcions amb el pas del temps, és l’ésser humà.
A diferència de qualsevol sistema mecànic, el cos i la ment humans no només resisteixen el desgast: aprenen, s’adapten i, en molts casos, milloren amb els anys. El problema no és la durada potencial d’aquesta ‘màquina’, sinó la manera com la tractem. A les màquines, si volem que durin, els programem manteniments, revisions i pauses. En canvi, ens costa molt assumir que l’ésser humà també necessita ‘revisions’, ‘controls de bon funcionament’ o fins i tot ‘recanvis de peces’. A tot això li diem prevenció.
En determinades malalties, per la seva complexitat, els investigadors encara no han trobat una cura definitiva. Però, pel camí, el coneixement ha avançat de manera notable i, gràcies als estudis poblacionals, s’han pogut identificar quins són els principals factors de risc. I aquí és on rau la clau. Si coneixem els factors de risc de malalties com el càncer o algunes patologies neurodegeneratives, podem fer prevenció.
Això implica adoptar una actitud proactiva envers la nostra salut, i aquesta és una molt bona notícia. Però també exigeix dos esforços: coneixement i disciplina. No podem esperar que sigui únicament el sistema sanitari qui vetlli per la nostra salut. És cert que hi ha proves i controls que no ens podem fer nosaltres mateixos, però sí que podem –i hem d’exigir– informació clara sobre els nostres factors de risc: com identificar-los i com actuar-hi. Durant les últimes dècades s’ha fet molta pedagogia en la prevenció de les malalties cardiovasculars i del càncer. Avui gairebé tothom coneix la importància de la dieta, de l’activitat física, del consum d’alcohol o del tabaquisme, per exemple. Factors que depenen en gran manera de nosaltres i que són responsabilitat nostra si volem que ‘la màquina ens duri’.
Ara toca anar més enllà i aprendre a prevenir la salut cognitiva. Escoltant els científics, que han identificat fins a catorze factors de risc en malalties com l’Alzheimer, descobrim que el missatge és sorprenentment senzill: hàbits de vida saludables que, juntament amb l’entrenament de les funcions cognitives, tenen un impacte directe en la salut del cervell.
Queda molta tasca al davant. Podríem començar per introduir, en el sistema públic de salut, campanyes d’identificació dels factors de risc de les malalties neurodegeneratives. I, a continuació, establir canvis personalitzats en els hàbits de vida, que ajudarien a prevenir fins al 40% dels casos, segons les investigacions més recents.
En general, ‘és millor prevenir que curar’. En el cas de l’Alzheimer, una malaltia sense cura, prevenir és guanyar anys de vida. Prevenir no vol dir garantir que no aparegui mai, però sí retardar-ne l’inici, alentir-ne la progressió i preservar durant més temps l’autonomia i els records. Prevenir l’Alzheimer és, en definitiva, guanyar anys de vida amb qualitat.